Peu aquí, peu allà

Perdonin si m'ho han sentit dir d'altres vegades, però quan hi ha alguna cosa (esdeveniment, acte, celebració, trobada...) que té a veure alhora amb la Garrotxa i l'Empordà, em sento particularment feliç. Però feliç potser és massa; diguem-ne ufanós, cofoi, bufat. I aquesta tardor hi ha un parell d'assumptes que tenen la doble vessant comarcal. El primer va ser fa unes tres setmanes, quan l'Orquestra de Cambra de l'Empordà (OCE) va venir al santuari de la Salut de Sant Feliu de Pallerols a fer un concert que resultà altament emotiu i ratllant, a estones, la pura subversió catalanística. El concert es va fer dins l'església i, entre La santa espina i L'estaca, entre El cant de la llibertat i l'extrapolat Somni de Saderra, el director de l'OCE, l'amic Carles Coll, es cuidava prou bé (com sempre) d'anar escalfant l'ambient, que al final resultà explosiu o quasi, amb sovintejades manifestacions d'aquells sentiments emocionants que van directament a la sang i humitegen els ulls. A la sortida del concert, un senyor va increpar el meu alcalde, dient-li que li hauria de fer vergonya haver permès allò a l'església. La gent, en canvi, sortia del concert contenta i animada, molts dient que n'era de bo i bonic que els nostres temples servissin també per expressar-hi sentiments diguem-ne patriòtics íntims. Un altre senyor, a propòsit també d'aquest abrandat concert, em deia que el camí cap a la independència era nefast i dolent, i jo li vaig dir que si, tal com diuen els del PP, la independència fos dolenta per a Catalunya, ja ens l'haurien donada. I a més de tot, un mestre de mestres, de qui no m'és permès dubtar en res, el gran Michel de Montaigne, va deixar dit que l'alegria és una pura manifestació religiosa.

I l'altre acte enllaçador de comarques serà demà dilluns, al meu poble, on el Casal Sant Marc enceta una setmana de la gent gran (per quart any consecutiu), una setmana, plena d'actes culturals, lúdics i, és clar, gastronòmics que no té, ni de lluny, parió a la comarca de la Garrotxa. En la inauguració d'aquesta setmana, el meu ecològic i figuerenc amic Jordi Sargatal farà una conferència sobre els trenta anys dels aiguamolls de l'Empordà. Enllaços, passeres, unions esporàdiques col·lectives o personals de les dues comarques que més estimo.I perdonin el xovinisme; la carn podria aguantar, però l'esperit, no, José Luis Borges dixit.