Edicte d'expulsió

Als que ens queixem de l'estupidesa crònica de TV3 ens convé, de tant en tant, canviar de canal per observar com es comporten els veïns. Una de les perles de la programació és la sèrie Isabel, que no parla de la cèlebre marca de conserves –que hauria estat més saludable– sinó de la inefable reina catòlica, la que es va casar amb un altre catòlic de soca-rel, Ferran, construint una de les monstruositats més grans de la història: capaços de destruir cultures mil·lenàries del continent, segons ells descobert. Descobert per qui? No hi havia ningú, allà? En companyia d'un mercenari, despitat i visionari, anomenat Colom –alguns diuen que era català, cosa que demostraria que no som perfectes–, van perpetrar un genocidi, continuat després per altres cultures abrasives, com l'anglesa. Si deixem tot el tema americà de banda, ens podem centrar en la personalitat dels monarques i l'enfocament de la sèrie, on els catalans queden a l'altura de la manera en què ens miren els veïns, a la de la sola de la sabata.

Acostumats a les farses històriques, els guionistes d'aquests tipus de subproductes s'animen de seguida amb les perruques i, també, amb la ideologia. Tot i que paradoxalment la productora és catalana i els seus fundadors van ser els inspiradors de Poble Nou, Nissaga de poder i Ventdelplà, no és casualitat que mani qui mana a Madrid perquè es reprodueixin els tics vinculats a la megalomania imperial, amb el Caudillo com a referent immediat, diguin el que diguin els constitucionalistes. Els que vulguin informar-se sobre Isabel i Ferran poden buscar a internet –http://sefarad.rediris.es/textos/0decreto.htm– l'edicte d'expulsió dels jueus, un robatori sense precedents, avançament de les espoliacions nazis. Els dos sàtrapes, però, van fer una cosa profitosa: ensenyar l'autèntica cara del catolicisme des de temps ancestrals.