Els caps calents

No crec que m'equivoqui en absolut si parlo d'un hivern calent. La temperatura, ja de per si més alta que de costum, és atribuïda al desglaçament dels pols i aquest, a les grans quantitats de gasos nocius per a l'ozó de l'atmosfera que la civilització evacua, sense preocupar-se massa de l'assumpte. No em refereixo a les temperatures terràqüies i les seves provades i funestes conseqüències a no tan llarg termini com s'havia dit en detectar-ho. Vull referir-me a les temperatures dels caps, les quals afecten uns més que altres. Els afectats, fa molts anys, se'ls anomenava caps calents. No sempre era una mala cosa: podia assenyalar excés de preocupació per quelcom positiu, o bé voler tocar excessives tecles del piano d'alguna activitat o voler assolir quelcom excessivament difícil, pràcticament inassequible. Aquests eren els caps calents no pas perillosos per a la societat, en tot cas per a ells mateixos i els seu entorn familiar, empresarial i privat. La problemàtica negativa no transcendia amb tanta facilitat com ara.

Els caps calents actuals, molts d'ells fruit de la publicitat que irradien els mitjans, s'entusiasmen fàcilment per un tema difícil, sense amidar les dificultats i les seqüeles i conseqüències del fracàs. Se senten superiors, reiets, i no escolten observacions i menys, consells. No sempre surten malament les aventures d'aquests, tot i que els percentatges de les desventures solen ser molt elevats. El perillós d'aquestes persones és si representen d'altres, algun grup, comunitat, etcètera, els quals han d'empassar-se les conseqüències. Però el perill per a la societat és gran si es dediquen a la política com a professió, ni que aquesta sigui sols d'un nivell mitjà. El polític cap calent, no professional, habitualment no perd res si la pretensió s'enfonsa: ho perd el barri, el poble, la ciutat, algun col·lectiu determinat o el país en general. Ell, fent una ratlla a la llista de qüestions pendents, ha acabat; sols li resta oblidar-ho. Dimitir? I ara? El problema greu el poden provocar –i el provoquen– els caps calents dels polítics de nivell alt, amb jurisdicció, llibertat de decisió, suport legal i popular i pressupost. Les circumstàncies de la crisi, la manca de diners per als treballs inacabats o ni començats, els fracassos en l'alt nivell i el gran escarment han creat un clima pessimista a què ni la major part dels caps calents s'atreveix a encarar-se.

Circulen poques notícies amb fracassos d'aquesta gent. Una teràpia natural haurà fet més que les persones i col·lectius que els rodegen. Serà potser l'única cosa que deixarà curada la crisi: els caps calents s'hauran refredat o restaran en stand by i alguns que temeràriament hauran pres alguna decisió inviable, desacreditats, restaran fent penitència en el quarto fosc. La crisi té un sol avantatge: saneja la societat d'esverats imprudents! No pas de franc, és clar.