Ca montes
30 anys dels GAL
No ens hauria d'estranyar que l'aniversari haja estat silenciat
Avui fa trenta anys exactes, segons explica la sentència judicial, que el general Enrique Rodríguez Galindo i el dirigent del PSOE José Julián Elgorriaga, aleshores governador civil de Guipúscoa, van anar a una casa de Sant Sebastià, propietat de l'Estat. A dins hi havia Joxean Lasa Arostegi i Joxi Zabala Artano, sotmesos a tortures per un grup de guàrdies civils de paisà, que hi eren no en la seua condició de policies sinó com a militants de l'organització il·legal que seria coneguda amb el nom, sinistre, de GAL. El polític i el militar van observar les tortures i van discutir què calia fer. Als pocs dies, Enrique Dorado i Felipe Bayo portaven Lasa i Zabala a Busot, a l'Alacantí. Els van pegar dos tirs i els van soterrar, colgats amb cal viva, en un paratge remot.
Han passat trenta anys d'aquesta escena que provoca vòmit. L'Estat ensenyant la seua cara més negra. Durant anys, van negar l'evidència: recorden aquell Felipe González cínic que negava en una històrica entrevista amb Iñaki Gabilondo saber res del que estava passant. Finalment, es van imposar els fets. Els GAL van assassinar 27 persones, en teoria membres de l'esquerra independentista basca o militants d'ETA. En teoria, perquè d'aquests 27 morts 12 van ser errors, gent que no hi tenia res a veure.
Algú pot moure ara el cap amb displicència i dir que va ser una època i que aquesta barbàrie cal entendre-la per la duresa de la lluita contra ETA en aquell moment concret. Però han passat trenta anys i l'Estat segueix triant bàndol. Només ha investigat quatre atemptats i en cap cas, ni de bon tros, s'han complert les condemnes. Els líders principals del GAL, a falta encara de saber si Felipe González n'era el màxim responsable, no han pagat mai pel que van fer. Barrionuevo i Vera van passar tres mesos a la presó abans de ser indultats i deu hores quan van ser condemnats de nou. Deu.
No ens hauria d'estranyar per això que l'aniversari haja estat silenciat. Ni que l'únic record destacable, aquests dies precisament, haja estat l'alliberament del cap militar de la banda, el general Galindo.
