Un bloc de gent a Salt

És impossible valorar l'abast del setge judicial sobre l'edifici ocupat de Salt des de la relativa comoditat que et dóna tenir l'aixoplug d'un sostre i anar pagant, encara que sigui a empentes i rodolons, una hipoteca que et colla el ganyot però no t'ofega. Per entendre la importància real de la resolució del Tribunal d'Estrasburg que ahir va paralitzar temporalment l'execució del desallotjament d'aquest bloc, segurament és necessari estar en la pell dels qui han estat descarrilats per la fredor dels desnonaments. Gent que s'ha mobilitzat a la desesperada i ha aconseguit el suport massiu de molts altres ciutadans que els fan costat en l'hora difícil d'esperar l'arribada de la policia, el cop de porra a la porta, la coça al cul que pretén retornar-los a la intempèrie de la cuneta. Gent que ha tingut la gosadia de donar utilitat a un bloc que els últims tres anys només donava sostre a les teranyines i que ha plantat cara a un pla preconcebut per vendre als fons d'inversió estrangers un estoc de pisos que s'haurien d'oferir a les famílies que ho necessiten i que estan disposades a pagar a canvi un lloguer social. Aquesta és justament la frontera moral que els separa dels qui només volen fer negoci. La partida, però, no s'ha acabat, si s'ha salvat alguna cosa és tan sols l'esperança en un desenllaç digne i lògic. Potser és esperar massa de la justícia espanyola.