la columna
El Pirineu els atreu
“Cada cop vénen més turistes d'Israel”, em comentà fa més d'un any el propietari de l'hotel Pessets de Sort, Josep Ramon Aytés. No és la impressió d'un empresari turístic que, com tots, el satisfà llucar brots verds en un dels sectors més dinàmics del Pallars Sobirà. No és una impressió. Les estadístiques que ara es publiquen ho corroboren. Posem per cas les relatives als visitants del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Dels prop de 60.000 estrangers que l'any 2012 anaren a aquell indret, uns 18.000 eren israelians.
D'on ve aquesta atracció de la gent d'aquell país per les terres altes de Lleida? D'entrada cal pensar que són amants de la muntanya ufanosa i ben oxigenada. Potser també de caminar per valls frescals i amables. Segur que, com passa amb els nord-americans, els encanta trobar pobles antics i esglésies romàniques amb parets de pedra viva i despullada.
No n'hi ha prou amb aquestes raons per explicar l'èxit del Pirineu lleidatà com a destinació turística de viatgers que arriben del Pròxim Orient. Ho saben els promotors del projecte Perseguits i salvats, dirigit per l'historiador Josep Maria Solé i Sabaté, i impulsat per la Diputació. Es tracta d'identificar i senyalitzar sobre el terreny els ben anomenats camins de llibertat per on fugiren unes 80.000 persones des de França cap a Espanya per escapar de l'Europa dels nazis. Moltes famílies d'Israel porten en la seva història íntima aquella experiència dolorosa. Uns foren enviats al camp de concentració franquista de Miranda de Ebro, on compartiren captiveri amb soldats catalans fets presoners en el front del Segre. Aquell record amarg, però, no dissipa en la memòria familiar el reconeixement que honora els pobles agraïts. Els israelians que ens visiten porten interioritzat el suport rebut de pallaresos que es jugaven la vida en les xarxes d'evasió, i la bona acollida, afable i solidària, dels qui els allotjaren en aquesta petita terra promesa. Ho saben prou bé els que tornen al Pessets de Sort, on trobaren caliu els seus pares o els seus avis.