Patilles tòrtiques
No seré jo qui contradigui la versió que divendres passat explicava Vicent Sanchis sobre l'origen del nom del grup Al Tall, però em permeto afegir-ne una altra, menys reconeguda, que tindria a veure amb el reclam “al tall de meló d'aigua” que feien els venedors ambulants de síndria per incitar el públic a comprar-ne. Ja ho he dit. El comentari ve a tomb de la retirada d'Al Tall i de la pena perquè, amb el grup, també s'enretiren un bon grapat de personatges il·lustres de l'imaginari de país. A mi, el dolor em ve per la pèrdua dels convidats que van arribar a la Vila Joiosa l'any 1980, quan malgrat l'edat adulta érem xicalla: la bolangera, la Margarideta, la Pere-Joana, el tio Toni, el tio Caliu, en Joanet, don Joaquim, les Tomasines Em demano què se'n farà del tupí de la bolangera, que sense foc el feia bullir. I què se'n farà del setrill amb què fregia els coloms i les perdius i els menuts de la putput, mentre la bolangera ballava fins a rebentar. Em demano si en endavant la Margarideta es deixarà tocar el cap de “xorlito”, les tetes mamones, el ventre grossut, el culet mollut, la cuixa marruixa, el genoll rodó, la cama llargueta i el peu polidó. Lairó laireta!
Em demano si la Pere-Joana continuarà anant pel poble més tesa que un orgue amb vestit de soldat. Si encara fa cara de mula guita i orelles de matxo vell, si du els tacons de mitja vara i els monyos com a castells, si beu en un càntir foradat i per més que obri la boca li cau pel forat. Em demano si el tio Toni, més vell que l'oli i amb les cames tortes com a bajoques, ja s'haurà casat amb una llauradoreta que li ajudi a collir espinacs; i si la porta a passejar a cavall de la burreta.
Em demano si el tio Caliu, un gandul que no treballa, encara ensenya a les xiquetes a tocar la rondalla; i si encara fa diners, com fan els botiguers. Em pregunto per les Tomasines, per la sabata amb sivella, la calça en ramell, la flor al “sombrero”, la corbata i “xaleco” i el bon saragüell. Em pregunto si en Joanet quan va a l'hort encara porta figues i albercocs de pinyol dolç. I si don Joaquim, quan l'aigua cau, s'arremanga un camal.
A mi el dolor em ve pels socarrats de Cocentaina i em demano si encara són a temps de refer la carretera i el paviment i el col·legi; i de posar fonteta a les cases per anar sempre ben nets. A mi el dolor em ve si els valencians d'avui, escaldats com la pansa, ja no són amos de la flor del taronger. No t'adormis, nineta, ni que tinguis son. Nin non, nin non.
