Valor contra el toro
En política, mentre no se superin els marges de la legalitat, no hi ha decisions dolentes sinó mal argumentades. I la de no empastifar Barcelona de cartells amb la imatge d'un torero borni és tan respectable com mal defensada. La caverna tauròmaca ha posat la banya en un cas menor i el consistori ha intentat torejar la polèmica en comptes d'agafar el brau per les banyes. Ha faltat valentia i determinació i ha sobrat la prudència que avui dia governa els atemorits representants públics, pressionats per la suspicàcia permanent i abocats a l'equilibrisme de la correcció política i a no trepitjar ulls de poll.
Atenent criteris estètics, l'elecció entre una obra d'art i una altra no és funció de la política sinó dels professionals del ram, en aquest cas el CCCB. Si la decisió ha estat dels polítics, doncs, és política. Però no es pot qualificar de censura (per cert, la imatge no serà pas retirada de l'exposició) el que és tenir criteri. En aquest país som legalment contraris a la barbàrie dels braus, per més tradició que hagi tingut i per més sàdics que encara hi disfrutin. Si en comptes d'un torero hi hagués hagut un torturador eixugant les eines ensangonades després de l'acte, o un ciutadà menjant-se la carn d'un congènere (l'antropofàgia té una tradició molt més llarga i antiga que la tauromàquia, afortunadament eradicada des de fa mil·lennis) no hi hauria hagut tants dubtes sobre una controvèrsia forçada també per motius polítics i no pas estètics. Els braus encara no s'han consolidat en la galeria d'activitats menyspreables del nostre imaginari. Tot allò que ajudi a situar-los-hi mereix un olé. Valor, i contra el toro.
