La falsa tesi sobre l'independentisme

a tesi que s'imposa a les Espanyes per justificar l'explosió de l'independentisme a Catalunya és que l'opinió pública està segrestada i manipulada pels mitjans de comunicació catalans i per l'escola de la immersió lingüística. És a dir, segons aquesta tesi, les generacions de catalans nascudes després del franquisme han estat víctimes, entre el que han après a l'escola i el que han vist a TV3, d'un rentat de cervell descomunal que els ha fet creure barbaritats històriques com que fa anys “Catalunya va ser un estat independent”, que “Espanya ens roba”, que “el català ha estat una gran llengua d'ampli ús social” o que “la independència de Catalunya és possible”, malgrat el que diguin les institucions espanyoles i de la UE. Aital pensament desviat i marcat a foc en l'esperit dels catalans des de ben petits –continua afirmant la tesi– és el que ha provocat el creixement de l'independentisme a les enquestes o que cap a dos milions de persones sortissin al carrer l'últim Onze de Setembre. Tot plegat pensat i dirigit, naturalment, des de la plaça de Sant Jaume, on el president Mas mou els fils, això sí, ben aconsellat pel líder d'ERC, Oriol Junqueras. Malgrat que, com tots sabem, es tracta d'una tesi sense cap fonament, a Madrid se la creuen al peu de la lletra. Analitzem-ho, encara que sigui superficialment i veurem com s'ensorra. Els mitjans de comunicació, per exemple? Quina és la capacitat d'influència real de TV3 en un marc dominat àmpliament per televisions en castellà, algunes d'elles, per cert, ben hostils a tot allò català? En el cas dels diaris en paper, no es pot pas dir tampoc que la majoria siguin, simplement, sobiranistes. Igualment que la ràdio, malgrat els lideratges de Catalunya Ràdio i RAC1. Pel que fa a l'escola, si el paper de rentadora de cervells d'aquesta fos tan destacat, com és que les generacions nascudes i educades en l'escola franquista no som ara uns grans defensors dels valors de l'Una, grande y libre? De veritat, que deixin d'enganyar i d'enganyar-se. Si els catalans hem arribat fins aquí no és perquè algú ens hagi manipulat, que ja som prou grandets, sinó perquè n'estem tips de menyspreus –cap a la llengua, la cultura i, és clar, la nostra butxaca. I em quedo curt.