¿Els nazis també?

A l'amic Salvador Garcia-Arbós no li ha agradat que l'Audiencia Nacional hagi condemnat l'activista Núria Pòrtulas. Vegeu El Punt de dissabte passat. Diu que aquesta noia ha estat condemnada injustament. Jo, com que no he llegit la sentència, no hi tinc res a dir. Ni a favor ni en contra. Sí que penso que la condemna que no agrada a en Salvador ha estat dictada després de celebrar-se un judici just. No pot ser d'una altra manera i d'això no en tinc cap dubte. La presència al banc de la defensa d'un magnífic professional com en Benet Salellas és una garantia que, agradi o no el veredicte, el judici ha estat just. Almenys en un sentit tècnic. Si no ho hagués estat, l'advocat defensor no ho hauria tolerat. Em consta que s'hagués fet sentir. I molt. O sigui que, pel que ara m'importa i sobre la injustícia o no de la sentència, ja hi dirà l'última paraula el Tribunal Suprem (o el Tribunal Constitucional, si cal) i llavors podrem saber, si partim de la base que vivim en un estat de dret, si la condemna o l'absolució és justa o no. Però no era de la sentència del que volia parlar.

Després de queixar-se pel que considera una injusta condemna, en Salvador assegura que la senyora Pòrtulas té com un dels seus «costums principals (...) increpar i amenaçar la premsa» (sic). També afirma el periodista que l'esmentada activista ara condemnada «va voler impedir que un càmera de televisió filmés» (sic) perquè era ella qui decidia «el que és llibertat» (sic). Tot seguit en Garcia-Arbós dedica la resta del seu article a defensar el dret que la senyora Núria Pòrtulas i els que pensen com ella ho puguin seguir fent. Expressa públicament l'amic articulista que vol oferir el seu «suport perquè ella pugui defensar els seus principis» (sic). S'entén –queda clar– públicament.

Doncs no, amic Vadó, jo crec que no. Amb això, no hi puc estar d'acord. Gens. No és veritat que totes les idees siguin respectables. No és veritat que totes les idees tinguin dret a ser defensades públicament. No és veritat. Perquè les idees (i les paraules, que són el vehicle que les transmet) també poden fer mal. Fins i tot poden arribar a matar. ¿O no varen matar les paraules que enverinaren les masses perquè exterminessin els jueus? I les proclames d'odi cap als veïns que busquen les neteges ètniques, ¿no maten també? I les doctrines religioses que promouen la subjugació de les dones, ¿no són tan perilloses com els mateixos actes criminals?

Salvador, recordo una nit en què parlàvem, al voltant d'uns gintònics un pèl massa dolços pel teu gust, de moltes coses. Com sempre vàrem estar d'acord en quasi tot. Aquella nit no ho vàrem fer, però podríem haver parlat també d'això. I podríem haver recordat el que t'explicava un dia sobre aquella arma tan perillosa i destructiva que hi havia al Museu de la Guerra Civil espanyola. ¿Te'n recordes? Era el micròfon del militar feixista Queipo de Llano, aquell micròfon de l'emissora de ràdio andalusa des del qual es va atiar l'odi cap al germà i que va matar (o va fer matar) molt més que moltes bombes.

No és veritat, per tant, que totes les idees s'hagin de poder defensar. ¿O estic equivocat i resulta que tothom ha de poder defensar les seves, siguin les que siguin? Si fos així, ¿els nazis també?