Estic molt preocupat

Vertaderament, costa de pair el que està passant. A un, ja gran, li sembla que ho ha viscut tot i que res el pot sorprendre, i es disposa ha assaborir la vida social, econòmica i política –per sobre– com una diversió. Ara bé, en accedir a la premsa i als informatius de ràdio i televisió i en rebre i evacuar una vintena de trucades amb el mòbil, llavors, posat al dia, té la sensació de formar part d'una companyia de vodevil, de les dels anys 1920 al 1935, del Paral·lel de Barcelona, representant La reina ha relliscat, de Josep M. Torrents, cantant allò de: “Remena, remena, nena. No reposis ni un moment. Si remenes força estona, la barreja surt més bona i el client resta content. Remena, remena, nena.” Les notícies polítiques i econòmiques són un compendi de veritats a mitges, exageracions, pactes privats i comunicats, no pas per informar, sols per reconduir la massa crèdula.

Estem esgotats: el govern estatal no ens paga el fixat per llei i el pressupost estatal aprovat. Els capitalistes no retornen els diners adormits i els inverteixen perquè tenen pànic. Sols ho fan si hi ha ocasió d'adquirir béns a preu tirat, d'algú que ha de vendre per nassos. Bé, s'ha de dir que hi ha honroses excepcions i un petit percentatge que lluita. La història els premiarà! La classe mitja, els comerciants, els petits industrials, els majoristes i tots els derivats de la construcció resten gairebé arruïnats i sobreviuen del raconet amb dificultats. De la massa treballadora que ha perdut el lloc de treball, molts passen gana. Els que acaben carrera, els joves matrimonis, els que viuen de la paga de l'atur o la gent gran, de la modesta pensió tenen un greu problema. Alguns titulats valents emigren a Europa; altres s'arrimen als pares; els casats o aparellats, molts mengen a ca la mama, i un percentatge creixent delinqueix. Com sobreviuen els immigrants que no treballen és un misteri. El funcionariat es queixa per sistema. L'anunci de l'acomiadament d'un 25% i d'una retallada de sous els ha posat en remull, si el que ha dit el ministre té lloc, amanint-nos. El funcionariat, l'aristocràcia del món del treball, ha tingut prebendes i la situació és nova. Hi ha qui creu (!) que molts dels no catalans donaran suport a la independència (?).

D'altra banda, els puntals per a la sobirania són pocs i no van d'acord; la governació ja la discutirem amb la independència al calaix. Duran desconcerta i oblida que Mas, en l'actual situació, necessita ajuda i no sudokus del 10. És un bon patriota, però tracta de retardat tothom. A ell li convindria una illa Barataria per regnar. Montoro i Wert és ben clar que es diverteixen. La publicació del deute a Catalunya de 9.375,7 milions ha tingut poc impacte. Hauria d'haver estat com quan perd el Barça a casa! Sols faltava l'atac d'amor propi del president Mas! Sáenz de Santamaria i Rajoy, fent l'enfadat, s'afarten de riure. Jo, fora de circulació –sé que a ningú li importa–, estic molt preocupat!