La Grossa petita?

De moment, de tots els llocs dels que habitualment rebo invitacions per jugar a la rifa de Nadal, encara no m'han convidat a cap per jugar a la Grossa de Cap d'Any, la de la Generalitat. Què passa? Que la tradició és molt potent i no es pot canviar? Pot ser. Que els premis són menys llaminers? Diuen que són similars. Que la novetat no ha despertat prou confiança? Estic segur que no és això. I doncs, què carai passa?

He participat, directament en un cas, indirectament en un altre, en la presa de la decisió de quina rifa es venia o es repartia. I el problema és evident: aquells que cada any venen números de la rifa als seus afiliats, amics, clients, coneguts o simpatitzants, no saben com empescar-se-les amb una rifa que fa un nombre molt curt de butlletes de cada número. Anem a un cas concret. Venen cada any uns 5.000 euros de loteria, d'un mateix número. Amb el nou sistema, no poden. Els caldria posar dotzenes de sorts a les butlletes i els premis, en repartir-se entre tants, quedarien en no res. Van arribar pensar que potser es podria fer una barreja de les dues rifes i combinar la de Nadal estatal amb la de Cap d'Any nacional. Es feien un embolic, i gros.

Em costa d'entendre que la nova rifa no hagi tingut en compte els interessos de tants repartidors voluntaris habituals. Sobretot perquè crec entendre que la idea va sortir de les associacions de comerciants catalans, que són els més directament afectats. No es van adonar que amb el seu sistema haurien de repartir molts números i que els seus client no compartirien sort? Les butlletes que tinc ara mateix són d'un establiment comercial que ven a tot Catalunya. Hi vaig comprar dos números dels que en aquell moment tenien. Si ara hi torno o si hi aneu vosaltres ja n'haureu de comprar d'altres de diferents. Els companys d'una empresa que sempre comparteixen uns dècims estatals voldrien passar-se a la Grossa catalana. No saben pas com fer-ho, de moment. S'han reunit un parell de vegades i, després de discutir i gairebé barallar-se, encara no han fet res. Sembla probable que aquest any hagin de ser fidels a l'Estat per incapacitat de trobar la manera de fer-li el salt, que era la seva intenció declarada.

De moment, ja tinc dos dècims dels de sempre, que he rebut de gent que suposo molt predisposada a canviar si se li fes fàcil. M'estic amoïnant. Entenc que serà difícil que els contribuents catalans decidim passar d'una agència tributària a una altra, si el cas s'esdevé factible, però les aportacions que es fan voluntàriament a través de la loteria haurien de ser un camí planer i còmode. Alguna cosa estan fent malament. I em sap greu. Perquè, com ens deien fa pocs anys, la feina ben feta no té fronteres, però la feina mal feta en té moltes.