Fires, Festes i cotxes

Amb les Fires i Festes de Sant Narcís, la Devesa es converteix en un autèntic parc d'atraccions, ple de ginys on els usuaris poden experimentar sensacions de vertigen, mareig, sorpresa o, senzillament, el petit plaer de passar-ho bé durant una estona. El que ja tenim una certa edat, recordem aquells discrets artefactes que s'instal·laven a l'avinguda de Jaume I, que, cosa ara impensable, quedava tancada al trànsit. I també aquell petit teatre de varietats que cada any ocupava una voravia de l'avinguda de Ramon Folch, davant mateix de l'escorxador, que és el lloc on ara hi ha l'edifici dels jutjats. Els anys s'han succeït inexorablement, i d'aleshores ençà, tot ha canviat, excepte coses tan tradicionals com la missa del dia de Sant Narcís a l'església de Sant Fèlix o els focs artificials el dia de la cloenda de les festes. Però allò que més diferencia els temps passats i l'època actual és la tremenda abundor de vehicles i l'encara més tremenda manca d'espais on aparcar-los. L'Ajuntament de Girona, per evitar que els cotxes ocupin algunes voravies, hi col·loca cada any llargues fileres de tanques, i així els vianants poden caminar-hi tranquils, sense trobar-hi incòmodes entrebancs. Aquesta mesura, i d'altres un pèl més difícils d'entendre, com que es tanqui el vial que hi ha entre la Devesa i la riba dreta del Ter, on té lloc el mercat dels dimarts i els dissabtes, converteixen la ciutat, especialment el seu eixample, en un dramàtic guirigall d'automòbils a la recerca d'un forat on estacionar-se. Altrament, la ubicació del Circ Raluy en aquella placeta hi ha entre el pont de Fontajau i la desembocadura del riu Güell, encara complica més les coses. És cert que hi ha un pàrquing de nova planta al costat dels Maristes, però també és cert que s'omple de gom a gom en un tres i no res. Penso que en aital zona, que és d'accés a Girona com la que hi ha a l'entrada a la ciutat pel pont de Pedret, hi falten aparcaments, sobre tot tenint en compte la seva cada vegada més intensa activitat comercial i social. I hi ha terreny per habilitar-hi un munt de places. És clar que aquells solars a l'altra banda de l'avinguda Josep Tarradellas deuen tenir propietari, i és probable que el seu destí final sigui la construcció de blocs d'habitatges i oficines. I també és probable que tot plegat sí que se sàpiga, però jo ja m'he fet gran, i n'estic un pèl al marge.