Tallant la llengua

Estem vivint un autèntic assetjament lingüístic que no és per casualitat. Hi ha ordres “que no se extienda el mal”, i les senyes d'identitat són sobretot la llengua; “así que, ¡dale fuerte, Mariano!”. Bauzá treu la societat mallorquina al carrer quan intenta arraconar la llengua dels mallorquins; Fabra congrega els valencians al carrer, en prohibir la televisió dels valencians que inclou la seva llengua. A la Franja de Ponent, la Lapao. I al Principat, Wert a l'aguait per “cortarle la cabeza al monstruo”. En aquestes criminals accions, antidemocràtiques i vils, apareixen aliats com Duran, que no vol perdre el feu a Madrid, o Navarro, que es deu recordar que a escola parlaven del federalisme del segle XIX i ja té excusa per a l'objectiu de “más España”. I el català retrocedeix. Si perdem la llengua perdem la identitat; el president Mas hauria d'encarregar un informe seriós als competentíssims lingüistes d'aquest país. Estan espantats? I és clar que sí. Fora de dos personatges, que ni tan sols representen el seu partit, que són Navarro i Duran, la resta tots som independentistes (o molt minoritàriament, els colonitzats espanyolistes).

Miro la televisió i observo el provincianisme de molts informatius catalans, sobretot en esports. Em reca tant el retrocés de la llengua a can Barça, que és més que un club. Les operacions de desprestigiar Messi arriben al ridícul. Aquest poble que no està “cautivo y desarmado” (bé, metafòricament parlant: les nostres armes són raonar, idear, treballar i votar) no pot ser humiliat una altra vegada. Cal, president, un cop de geni. La gent respondrem. No permeteu que ens arrabassin la llengua, president. Mentrestant, a la televisió nostra, veig un magnífic programa, que es diu (S)avis i que condueix aquest excel·lent periodista que és Josep Puigbó, el dimecres 6 al canal 33, en el qual entrevisten un savi honrat com és Josep Fontana. Memorable en tots els sentits. Alhora un grapat d'analfabets diuen que “España es la nación más antigua del mundo mundial”. Jesús.