Discurs social

En una jornada sobre valors i política, organitzada per l'Institut d'Estudis Humanístics Miquel Coll i Alentorn, Duran i Lleida va afirmar que UDC ha de recuperar la doctrina cristiana i els valors fundacionals del partit per mostrar una ànima social que no es nota prou. De fet, es nota tan poc aquesta mena d'ànima que n'hi ha que no ens havíem adonat de la seva existència. Fins i tot va reconèixer que CiU sembla més a prop del capital que del món del treball. Tant ho sembla que pot semblar que són al servei del capital. L'autocrític Duran i Lleida hi va afegir que, remarcant la qüestió nacional, potser han oblidat la social. Només potser? Des d'Israel, on ha afirmat que és un model per a Catalunya aquest estat que, a part de la seva política amb els palestins, ha abandonat el seu socialisme fundacional per abocar-se a un liberalisme sense contemplacions, Artur Mas ha replicat que l'avenç nacional i la justícia social van junts, que no poden destriar-se. O que progrés nacional i progrés social (que, per ser-ho, ha de ser del conjunt de la societat i no només relatiu a l'increment dels guanys econòmics d'uns quants) són el mateix. No només és possible, sinó que és moralment convenient que siguin el mateix. Ara bé, sincerament, determinades polítiques del govern català semblen renunciar no només a la justícia social, que és una aspiració màxima, sinó a l'estat del benestar social. Hem de suposar que hi posarà remei la independència o un altre finançament? Val la promesa de futur quan es perden els drets socials en el present?

En tot cas, aquesta revitalització del discurs social ha adquirit una altra variant amb la conferència dels socialistes espanyols. “El PSOE ha tornat!”, ha cridat Rubalcaba. I una no sap si això ha de celebrar-ho o sentir-ho com una amenaça. “Som socialistes i no nacionalistes!”, va reblar l'home. A veure si és veritat, perquè fa temps que el partit no és ni socialista ni obrer, però sí espanyol. O potser parlava d'un altre nacionalisme?