Són faves comptades
Vots de confiança
Tant Forcades com Oliveres l'únic que fan és ajudar a cristal·litzar el malestar social creixent
Fa anys la irrupció en política de Rigoberta Menchú i Muhammad Yunus, persones poc sospitoses de voler-se aprofitar d'aquest fet per al benefici personal, va aixecar molta expectació. Els mitjans de comunicació i els cercles polítics de mig món van escrutar la seva acció amb lupa amb una única voluntat: saber fins on eren capaços d'arribar amb el que van qualificar de “la seva utopia”. El seu projecte era tan senzill com ambiciós: canviar de model polític sense perdre l'objectiu de donar servei a la comunitat. Que les seves iniciatives anaven pel bon camí ho demostra que, tant a Guatemala com a Bangla Desh, se'ls va anar fent el joc, la pinça, el llit, la vida impossible des de diversos fronts per desestabilitzar-los i deslegitimar-los i, al final, fer desistir a un parell d'elements subversius pel sistema que el que feien era sacsejar-lo i destarotar-lo. No es podia permetre. Si fa no fa passa el mateix amb Teresa Forcades i Arcadi Oliveres. Des del Procés Constituent han explicat arreu que es pot canviar la manera de fer política perquè sigui un servei al ciutadà i no al revés. Tant Forcades com Oliveres l'únic que fan és ajudar a cristal·litzar el malestar social creixent i transformar-lo, de mica en mica, en una majoria política organitzada a favor d'un canvi de model. Creure per veure. I és ben veritat. Aquest és l'èxit de les seves xerrades i intervencions en qualsevol plaça de Catalunya. El discurs que pronuncien no només no és fum, sinó que se'l creuen i creuen que el podem veure fet realitat. No parlen d'utopies, són fets contrastats que el poder econòmic és el que marca el ritme de la política. I que si els diners, i no els valors que haurien d'inspirar les accions polítiques, són els que prevalen ben pocs canvis es poden fer. Ara, com que de diners no n'hi ha –o deixen que en corrin pocs–, el seu missatge cala i es fa més proper als milers de persones que creuen que una altra manera de fer política és possible. Cal donar-los un vot de confiança? Pocs polítics transmeten aquest sentiment de seguretat, de confiança. Pocs se'l mereixen.
