Un sofà a la riba
Acatar i anar-se'n
Al consell nacional, “el que s'hi decideixi s'haurà d'acatar, i no és cap amenaça”. És a dir: ho és
Podria ser que el PSC hagués arribat a l'aclariment de les seves actuals circumstàncies històriques i de les responsabilitats que ha d'assumir en un moment tan delicat com aquest. Podria ser que fos així, però haurà arribat a aquesta definició última a través d'uns mecanismes que es poden qualificar de moltes maneres, però que no han estat planers sinó enrevessats i difícils d'entendre. El secretari d'acció política, Antonio Balmón, ha anunciat la imminent convocatòria d'un consell nacional que fixarà amb netedat la posició del partit en relació amb el dret a decidir: “El que s'hi decideixi s'haurà d'acatar, i no és cap amenaça.” És a dir: ho és. Que ningú no tingui la temptació, un cop dibuixada, perfilada nítidament la nova estratègia socialista, que ningú no pensi en l'aventura de votar en contra del que hagi decidit la cúpula actual, perquè suposo que ningú no dubta que les concrecions del consell nacional aniran en la línia avançada després de l'aplaudiment dominical i emotiu del PSOE. És a dir, desmarcar-se de la iniciativa de les forces que havien subscrit el 13 de març la “possibilitat de celebració d'una consulta” i optar per no dur al Congrés dels Diputats la idea d'acollir-se a l'article 150.2 de la Constitució per fer el referèndum, “un mecanisme legal que des del PSC creiem que podria facilitar una de les possibles solucions al problema”.
M'he begut l'enteniment? M'he equivocat? No. El PSC, que rebutja la cita al Congrés, resulta que defensa l'opció de la transferència de sobirania en l'argumentari que ha fet públic per justificar el seu canvi de rumb. Quin problema hi ha doncs? Que abans d'acudir al Congrés, convindria establir un diàleg amb el govern espanyol, tot i que “no hi ha voluntat política per facilitar una consulta, això ja ho sabem”. També és textual. En què quedem, doncs? Quin és el camí que hem de recórrer? Llegida i analitzada, la justificació del PSC és, com a mínim, confusa. Servirà perquè s'aclareixin i ens aclarim, com he dit abans? No ho crec. O sí. Servirà per saber qui acata i qui se'n va.
