Gravats

Ja tenim el calendari del 2014! La indústria no improvisa, treballa amb previsió per assenyalar-nos en què cauran llunes, aniversaris, festius assenyalats i dies de cada dia. I en la dura competència de col·lectius que es van despullant, de la indústria italiana de Pirelli, Campari o Lavazza, del del pagès, i altres clàssics, l'any vinent pot triomfar el calendari de la Barcelona del 1714 fet amb gravats de la guerra de successió. Una selecció de dotze gravats trets del magnífic llibre d'Agustí Alcoberro, veritable crònica gràfica de la Catalunya i de la vida i mort de Barcelona del 1714. Una pura delícia, a la qual estic enganxat, passant fulls, mirant i remirant dibuixos, mapes militars, plànols, gasetes, almanacs. Si amb el plànol de Victus ja m'hi entretenia, imagineu-vos ara amb aquest “audiovisual” històric de paper lluent. Amb cura que no es rebregui cap pàgina per tenir la sensació que sempre l'obro per primera vegada, deixant que l'olor de tinta i paper s'enfili fins als narius, i si no és prou intensa acotant el cap i ensumant els lligalls. Una producció d'imatges de guerra riquíssima, i internacional: les impremtes europees rivalitzaven per tenir les millors. Ara les imatges modernes, la recreació del 1714 ens arribarà des de diferents bandes, i formats. Aquesta setmana coincidint amb la trobada de novel·la històrica que s'ha fet al Born s'ha presentat la minisèrie televisiva d'Agustí Mezquida inspirada en la trilogia d'Alfred Bosch, que protagonitzen John Sinclair i Marianna a Set de rei, Sota la pell del diable i Toc de vespres. Serà una manera de reconstruir la memòria d'aquells fets que certifiquen que els catalans ens reinventem en el desig de llibertat constant. És clar que la voluntat i l'acció d'esborrar-los també hi ha sigut. Alcoberro constata que mentre que els exiliats catalans a Viena no volien que s'oblidés la seva resistència, i allà s'han recuperat gravats i documents que ajuden a entendre aquella desfeta, qui sí que desitja una amnèsia col·lectiva és Felip V. Hi ha gravats de tots els països que van participar a la guerra, però ni un d'espanyol. Però com va escriure Fra Manuel Soler el 1714 “lo estrago no-s pot dir, però de vuy a 300 anys se'n recorderà”.