Opinió

Setrills i sitrells

El senyor X va estacionar el cotxe a l'aparcament i encara es va aturar un instant davant el parabrisa a comprovar l'etiqueta autoadhesiva, perquè no li hagués caducat la ITV. Abans d'entrar al restaurant, es va penjar al coll la cinta per subjectar la funda de plàstic que contenia a l'interior la tarja identificadora: amb el seu nom, cognoms, NIF i número de la targeta sanitària. Ja dins de l'establiment –adherit al gremi de l'hostaleria i la restauració, tal com deia la placa clavada al costat de la porta d'entrada–, un cop assegut i després de comprovar que la taula i la cadira mostraven en lloc visible les etiquetes amb les dades del registre d'inventari i amb la certificació forestal ecològica, va fer un senyal al cambrer, que s'hi va acostar brandant lànguidament la cinta llur, penjada al coll, per subjectar la funda de plàstic que contenia a l'interior la tarja identificadora: amb el seu nom, cognoms, NIF, número de la targeta sanitària i, a més, el número de carnet de manipulador d'aliments. El senyor X es va llegir la carta –impresa en paper reciclable, segons constava en el logotip– i va demanar calçots. A l'instant, va aparèixer el cambrer i li va deixar sobre la taula un manat de 25 calçots lligats amb una cinta de color blau fabricada exclusivament per a la IGP, de la qual penjava una etiqueta numerada amb el logotip de la IGP. De segon, el senyor X va demanar pollastre amb patates. No va trigar gaire el cambrer a reaparèixer amb un exemplar de gall domèstic jove etiquetat amb el nom “Pollastre del Prat”, el logotip IGP i el símbol comunitari, a més de les indicacions: edat de sacrifici, data de caducitat, tipus d'alimentació, número d'identificació… Un ajudant de cambrer va traslladar des de la cuina a la taula una bossa de paper transpirable de 5 kg de capacitat –les de 2 kg s'havien acabat– amb una etiqueta amb la llegenda “Patates de Prades. IGP”, el logotip d'aquesta indicació geogràfica i el logotip comunitari d'indicacions geogràfiques. De postres, el senyor X va demanar formatge. Al cap de res, el cambrer va presentar-se amb una peça sencera amb l'etiqueta adherida sobre la cara superior, amb el nom del producte “Formatge de l'Alt Urgell-Cerdanya. Denominació d'Origen Protegida” i el logotip.

Mentrestant, a la barra, un altre client s'enfrontava a un entrepà de llonganissa, de la qual en penjava una etiqueta en què s'hi podia desxifrar “Llonganissa de Vic. IGP” i el logotip, mentre obria la bossa etiquetada “Pa de pagès català”, amb el logotip identificador propi de la IGP.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.