Eiximenis explota

La instantània és dels anys setanta del segle passat, tirada pel fotògraf Buil, que va llegar el seu bagatge a l'Arxiu Històric de Girona. Han desaparegut les antigues construccions de Forces Elèctriques de Catalunya i la llar infantil de l'empresa Grober i s'han començat a erigir les edificacions actuals. Davant d'una
façana inacabada del Mercadal, encara hi ha cases velles. Tot el que avui coneixem com a plaça de la Constitució és un enorme aparcament de vehicles, sense ordre ni concert. Tothom campa com pot! Ja no recordem que caòtics i mal servits que anàvem els gironins els anys de la dictadura, faltats de tot! Fotografies com aquesta ajuden a recuperar la memòria col·lectiva.

Es pot observar a mà esquerra l'edifici de l'escola Eiximenis. Un centre escolar inaugurat l'any 1908 gràcies a la iniciativa de l'olotina Carmen Auguet, que, quan va ser designada a Girona, va aconseguir que el seu pare signés un conveni amb l'Ajuntament i s'erigís el col·legi. És per això que encara hi ha qui en diu l'escola de donya Carmen. Generacions de gironines i gironins han rebut les seves primeres llums en aquelles aules humils i oblidades. El centre ha passat tota mena de vicissituds. Prat de la Riba va introduir el català com a llengua normal d'ensenyament i aquest precepte s'hi ha mantingut sempre, llevat quan el franquisme el va prohibir. Acabada
la guerra, les mestres varen sofrir depuracions, però amb el temps tot es va normalitzar gràcies a l'estol de directors, directores i ensenyants que sempre l'han regit amb il·lusionada abnegació.

Quan la plaça estava tal com es pot veure a la fotografia, es va demanar a l'Ajuntament que aprofités l'ordenació que s'hi havia de fer per eixamplar l'espai vital del col·legi, que ja llavors esbufegava. Tot i les peticions presentades, no se'n va fer cas de cap i es va deixar el col·legi reduït en els seus escassos límits. Era una ocasió única per donar-li el vol que un centre d'ensenyament modern necessitava. Anys més tard, en buidar-se l'edifici del govern civil, s'alçaren veus –modestament, també la nostra– perquè es destinés a l'ampliació del col·legi atès el veïnatge dels dos casals. Tampoc no es va atendre i el vell govern civil ja s'ha tornat a omplir de funcionaris!

El col·legi té actualment un cens de 224 alumnes i és impossible d'exercir-hi amb eficàcia l'ensenyament, tota vegada que no hi ha aules suficients ni tampoc n'hi ha per als serveis extraescolars, la gimnàstica i tantes disciplines que configuren la formació moderna. Però a la tercera va la vençuda i es comença a fer realitat el projecte d'una ampliació que hauria de guanyar en altura, d'una banda, i també en dimensió dels patis. És una obra absolutament necessària si volem que el creixement de Catalunya ens vingui donat per una òptima educació als infants i adolescents!