Contrastos

Ho va dir el ministre Montoro, a propòsit de la famosa sandàlia de David Fernàndez: “S'ha extralimitat més enllà dels límits.” Bravo. Ho han perpetrat cervells del món de la comunicació: l'anunci de la Lotería Nacional, d'una supina cursileria. Ho han dictat tribunals en què hauríem de dipositar la nostra confiança: el Prestige és un atzar de la natura i ningú no en té la culpa, i la pol·lució és un invent dels “rojo-separatistas”, mentre condemnen una pianista per pol·lució auditiva. Ho han ideat ments malaltes: la “roja” juga a Guinea Equatorial i segons sembla a ningú no li cau la cara de vergonya. Segons el diari El Mundo, cent (100) advocats denuncien el Col·legi d'Advocats de Barcelona per la seva “deriva sobiranista”; en realitat són sis (6).

Et sic de ceateris.

Vaig al Nacional a veure Un rèquiem per a Salvador Espriu de Xavier Benguerel. Impressionant. Elegant i contundent. Flotats recita Espriu i sento que “nosaltres” hem guanyat, contra els envejosos espanyolistes culturals que detesten Espriu. Arribo a casa i poso TV3 i tinc la sort d'ensopegar Òpera en texans, un programa extremadament sensible i didàctic, que tracta l'àrid tema de Parsifal amb una perfecció inoïda a la resta de les televisions.

I em reconforta comprovar que som un país civilitzat.

Un país civilitzat que és perseguit a la desesperada: Bauzà a les illes esborrant la llengua dels mallorquins (i nostra), Fabra tancant Canal9, també per fer retrocedir la llengua comuna. La part positiva és que tots dos pobles han sortit al carrer despertant de la llarga agonia pepera en què el monopoli informatiu els ha submergit.

Mentrestant Escola Valenciana, que literalment ha salvat la llengua i que a més té un nivell educatiu admirable, pateix seriosos problemes financers, assetjada per l'analfabetisme rampant. Demana ajuda en micromecenatges. Estem parlant del nostre futur, del futur comú i de la llengua comuna. Val la pena escoltar-los.