Ca montes
JFK
Sempre m'ha semblat que JFK va inaugurar un model de fer política que no ha estat, en general, positiu
Demà farà 50 anys de la mort de John F. Kennedy. Jo no la recorde, personalment, però conec molta gent que va experimentar per primera vegada la globalitat aquell dia i que la recorda gairebé com una qüestió íntima. Gent que sap perfectament on era, què feia i com va rebre l'impacte d'una notícia sorprenent, inesperada, dramàtica. Potser recordem tot això perquè l'assassinat de Dallas va ser la consagració de la televisió com a mitjà, com a referència de la informació en directe. I també la constatació que el món s'havia fet xicotet i curt d'una manera inesperada.
Hi ha una exposició a Washington aquests dies que ensenya portades de diaris de tot el món que coincidien, en les fotos i els titulars, en el personatge. Mai abans s'havia vist una unanimitat informativa comparable tan extensa arreu del planeta, tan compacta. Potser per això Kennedy ha quedat com una icona global. La mort el va fer una icona. La seua contradictòria figura política gairebé no pot gairebé ni ser qüestionada. La seua mort i la del seu germà, assassinats en tots dos casos, va estendre sobre Amèrica una sensació estranya de culpabilitat col·lectiva que ha mantingut la gran saga de polítics de Boston com la cosa més aproximada a una família reial. Ningú no discuteix ni discutirà mai quina era la política del jove president pel que fa al Vietnam, què va passar realment amb la invasió de Cuba o quin hauria estat el seu paper en la lluita pels drets civils. Les icones no són qüestionables.
De fet no estic qüestionant-lo jo tampoc. Tot i que sempre m'ha semblat que JFK va inaugurar un model de fer política que no ha estat, en general, positiu: l'ús de la vida privada com a element de seducció ideològica, la importància del màrqueting, l'apropiació dels mitjans de masses. Tot això no ho va inventar Kennedy, però Kennedy va ser el primer a usar-ho. Ell va ser el primer a entendre que el món havia canviat i que les formes de la política segurament estaven obligades a canviar. I aquesta va ser una mostra d'intel·ligència enorme que, en aquest cas sí, ningú no pot qüestionar.
