LA GALERIA
De tu a tu
Als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós, La Principal de la Bisbal hi gravava, la setmana passada, catorze sardanes de dos mestres i grans compositors empordanesos: Florenci Mauné i Jaume Cristau. Mauné va morir el juliol de 1995, Cristau està en actiu i ben actiu, en plena creativitat i amb més bufera que la tramuntana que brunzia aquell dia de la gravació.
De les catorze sardanes, set són d'autoria de cadascun dels dos mestres. Vaig poder assistir a la gravació, on també hi havia l'amic Josep Ministral, l'home de la pintura d'esperit rotatori i dels colors que s'estimen, l'home que pinta transformant-ho tot: arbres, pedres, estrelles, muntanyes. Hi havia també la Montserrat, filla del gran Florenci Mauné i hereva del seu extens llegat musical i humanístic, amb qui vaig compartir record i emoció allà a l'estudi de gravació. Érem a l'altra banda de la vidriera a través de la qual vèiem i escoltàvem els músics de la Bisbal, dirigits amb rigor i eficàcia per Francesc Cassú (les set sardanes de Mauné) i per Jaume Cristau (les set sardanes pròpies). Tot allò, que per als professionals allà presents devia ser la feina habitual i quotidiana, va resultar per a un servidor una autèntica pujada al setè cel de la música nostrada. Va ser com una reaparició sobtada, màgica i solidíssima de la sardana, en tota la seva esplendor. Ja em sap greu dir-ho així i haver de concórrer a la personal circumstància excepcional d'una gravació d'altíssima qualitat, però no voldria pas enganyar. Feia temps que em semblava que la sardana anava decaient en quasi tots els sentits, fins i tot havia arribat a creure que la nostra dansa nacional s'arribaria a convertir en el tema musical d'un futur hipotètic parc d'atraccions entorn del catalanisme, però a Avinyonet vaig tornar a copsar tota la força que produeix i comunica la cobla, oimés una cobla com La Principal de la Bisbal. El disc de les catorze sardanes porta un títol breu i significatiu: De tu a tu. En la coberta, Josep Ministral hi ha creat, dibuixat i pintat els rostres de Mauné i Cristau mirant-se cara a cara i compartint, així en portada, allò que comparteixen a l'interior. El títol em sembla perfecte i encara més m'ho sembla seguir treballant, com hi ha gent que encara ho fa, amb la qualitat i el bon gust com a motiu principal, en el món de la nostra sardana que (ara ho crec un xic més) està destinada a ser immortal.