“Vostè fa tuf de botifler”
Llegíem, divendres passat, en aquest diari, un reportatge en què 17 entrevistats proposaven quina hauria de ser la pregunta d'un eventual referèndum d'autodeterminació. De les 17 propostes, si n'excloem 5 que fan servir un estil directe (per exemple, “Catalunya ha de ser un estat independent?” o “Independència sí o no?”), de les altres 12 n'hi ha 10 que fan servir el tractament de vostè (per exemple, “Vol que...?” o “Està d'acord...?”), només 1 fa servir el tractament de tu (“Vols ser...?”) i també n'hi ha només 1 que faci servir el tractament de vós (“Voleu...?”).
A mi, m'agradaria més que la pregunta recorregués al tractament de vós, perquè m'identifico amb un comentari sobre el tractament de vostè que en certa ocasió li vaig llegir a Avel·lí Artís-Gener Tísner: “Sóc absolutament contrari a aquest tractament. [...] Perquè en català el vós encara és viu, no cal substituir-lo! Aquest és el tractament genuí. En català, doncs, no el faig servir mai, el vostè. Bé, només amb la gent que no m'interessa.” És clar que, aquest comentari, Tísner el va fer l'any 1997 i avui que som el 2013 el vós encara és una mica més arcaic.
Dit que a Tísner, amb tota certesa, li hauria agradat (i a mi m'agradaria) que la pregunta del referèndum (una frase que passarà a la història, com el “Ja sóc aquí” tarradellasià) fes servir el tractament de vós, no és menys cert que, gramaticalment, el tractament de vostè és igualment normatiu i propi. Així ho han certificat en èpoques diferents tres il·lustres filòlegs: Fabra, Coromines i Solà. Una altra cosa és que en el llenguatge administratiu (i què hi ha de més administratiu que una consulta?) es recomani l'ús del tractament de vós, més genèric.
També hi ha un fragment del llibre El venedor de noms en què l'autor, Josep Maria Espinàs, escriu: “A mi els desconeguts que parlen de vós acostumen a ser-me simpàtics. Em desvetllen la cordialitat.” Però, ja ho veieu, a la gran majoria dels actuals “significats representants de la societat civil” els agrada més el vostè. En bona part gràcies a Jordi Pujol (que s'hi va abonar) i als mitjans de comunicació públics i privats (que l'han imposat en règim de monopoli), el vostè ha desplaçat i pràcticament ha substituït el vós. Així, avui estem embafats del vostè. I encara sort que el tuteig universal no s'ha concretat en preguntes de l'estil: “Tu, talles o què?”
