Ull de peix
He mirat aquesta terra
Ens escanyaran econòmicament, ens insultaran des de tots els racons del Imperio hacia Dios, ens boicotejaran, mentiran descaradament, tergiversaran les lleis, ens criminalitzaran, ens prohibiran, ens acorralaran, potser fins i tot dissoldran el Parlament, ens dividiran, atiaran els quintacolumnistes contra nosaltres (que no tenen ni l'astúcia d'Ulisses, de disfressar-se amagats dins d'un obsequi, que era un cavall de fusta), pactaran amb empresaris poderosos i com més corruptes millor... Tot això faran. I més coses encara. Però perdran. No sols perquè els ho ha dit a la cara el savi Mas-Colell, sinó perquè aquest procés ja és imparable. I perquè tots sabem, en el secret dels nostres somnis, que si perdem aquesta oportunitat serà el principi de la nostra aniquilació com a poble. No hi ha marxa enrere. I tenim arguments, sòlids, ben apuntalats, democràtics. A l'altre costat hi ha l'amenaça i arguments de per riure, basats en la premissa España es indivisible, que no sols ho diu la Constitució sinó el general Franco; i ho deien els qui el 1898 van perdre totes les possessions que encara els quedaven i van quedar tan estupefactes i enfonsats que van originar una excel·lent generació de novel·listes que per primera vegada en la història va fer una rigorosa autocrítica política.
Quan arribi el dia, primer ho celebrarem; serà un dia de joia i els carrers de les ciutats i les viles de tot Catalunya seran bulliciosos i alegres. La llibertat! La tan desitjada llibertat! Poder decidir sobre la nostra energia, sobre els nostres impostos, sobre els nostres immigrants, sobre els nostres ports i aeroports, sobre les nostres escoles i universitats! I després hem de tenir la confiança en nosaltres mateixos, que tantes vegades han intentat minar. Ho farem bé. I apuntalarem l'esperit democràtic i conciliador que sempre hem tingut. I hem de treballar, perquè se'ns girarà feina, molta feina. No hi haurà revenges ni insults. Mantindrem la dignitat.