2014: el mar Roig
Artur Mas deia, fa un parell de dies, que el procés cap a l'estat propi acabarà bé si es manté la mobilització de la gent que hi creu i resisteix el desgast, que cada dia que passa és més gran. Deia també que s'equivoca qui es pensi que n'hi ha prou sortint al carrer perquè l'Estat espanyol, el PP i el PSOE obstaculitzaran tant com puguin la celebració de la consulta i qualsevol altra determinació sobiranista.
No cal obrir gaire les línies d'aquestes declaracions per llegir-hi entremig la convicció que la situació política i social a Catalunya s'endurirà notablement a mesura que el 2014 avanci. Les passarem magres i no només a conseqüència de la crisi econòmica sinó, d'una manera especial, per la crisi política que tenim oberta amb l'Estat, que és qui té la caixa de cabals i la capacitat legislativa i executiva suficient per adaptar-se a les lleis i clausurar organismes i institucions que no li són afectes o, simplement, ofegar-los. Aquesta és una disputa que va per llarg i que tindrà costos personals i socials importants. I tot això convé dir-ho, no pas per afegir-se a la por que invoquen Unió, el PSC, el PP i Ciutadans ni per incitar a cap renúncia, sinó per mesurar correctament les forces dels que s'han proposat aconseguir un estat propi.
L'autodeterminació de Catalunya està abocada avui a un camí que no podrà ser de cap manera la via legal, ni el diàleg, ni res que comporti cooperació de l'Estat espanyol ni molt menys cooperació internacional. Caldrà, doncs, acudir a la consulta per mitjans propis, fet que, ho vulguem o no, serà un factor desmobilitzador i relativitzarà el valor del resultat final. O convocar eleccions anticipades, de caràcter plebiscitari fins a cert punt perquè és poc probable que qui no hagi gosat forçar la celebració d'una consulta no legalitzada s'atreveixi a proclamar unilateralment la independència. Tant d'una manera com de l'altra, costa poc imaginar la consideració que l'Estat espanyol dispensarà als resultats i el tractament jurídic i penal que provarà d'aplicar-hi.
Ens cal travessar un desert i un mar embravit i ningú no ens alimentarà ni ens separarà les aigües, vet aquí l'aventura d'aquest 2014. Hi haurà reculades i també víctimes que aquest mar s'endurà. Es tracta de saber qui està disposat a fer el camí i si la ràbia farà que siguem més o el desànim farà que siguem menys.
