Maduri, Wert

Sr. José Ignacio Wert, ministro de Educación, Cultura y Deporte: com que vostè es mostra sempre tan encantat d'escoltar-se a si mateix amb les seves pensades genials, com que les exposa amb aires toreros encara que se'n fotin aquí i a l'estranger, n'hi suggereixo una altra que de ben segur contribuiria a millorar allò que tant el preocupa: la defensa i esplendor del castellà. Li proposo una idea que vostè pot aplicar pel bé d'Espanya. Me la inspirà la lectura d'un article que Julio Camba publicà el 1956. És aquesta: imposi amb fermesa totalitària, com vostè sap fer, que a totes les escoles espanyoles s'ensenyi català. Té diverses raons per lluir-se un cop més dictant aquesta disposició amb la superba autoritat que exhibeix. D'antuvi, compliria així per primera vegada amb l'article 3 de la Constitució. Mentre Catalunya formi part d'Espanya està obligat a acatar el català com a llengua espanyola. Tot espanyol està obligat per la Constitució a respectar i protegir la llengua catalana. Altrament, és l'idioma més parlat a Espanya després del castellà. Vist així, el català és la més espanyola de les llengües: només es parla en països dominats per l'Estat espanyol (el castellà, en canvi, és la llengua de nacions estrangeres que en el segle XIX ja exerciren el dret a l'autodeterminació). En segon lloc i per damunt de tot, si els nens i nenes de tot Espanya aprenen català és evident que millorarà la fonètica, la pronúncia, la prosòdia i, en definitiva, la gramàtica del castellà. Els catalans, posem per cas, pronunciem bé paraules tan castisses com ara “Madrid” o “pared”. O si més no, les accentuem millor que la majoria dels seus camarades, Sr. Wert. Ho deia Camba: Unos españoles dicen Madrí y otros dicen Madriz. Unos pronuncian paré, y otros parez. Quizá algunos, en su afán de acomodar la prosodia a la ortografía –y los catalanes, que pasan por enemigos del castellano, son los que más se esfuerzan en este sentido–, lleguen a obtener aproximaciones tan estimables como paret o Madrit. Maduri, Wert, si us plau, la idea. La dono humilment, i sense cobrar res... malgrat ser català.