Via fora, ETA

Doncs què volen que els digui, un cop llegida la notícia d'El Mundo i passat el filtre antidistorsió de la realitat, crec que és una bona nova. Sempre és preferible que ETA imiti la Via Catalana que no pas que la Via Catalana imiti ETA, cosa que ni ha passat ni passarà. El moviment sobiranista de Catalunya serà pacífic o no serà. Potser convé recordar que el que es demana és poder votar. Tan democràtic com això. Jugar-s'ho tot només a les urnes. I per tant, si fos cert que els presos s'envien cartes instant els seus militants a anar a la cadena humana, estaríem davant d'un esdeveniment molt important: la renúncia mental a les armes, la constatació d'una aposta irreversible per la pau i l'assumpció d'un error: les bombes i els trets no van servir de res. Dos milions de persones encadenades han fet més que quaranta anys d'assassinats, segrestos i amenaces, accions totes elles execrables i condemnades (no fos cas que algú tregui aquest article de context). Encara ressonen aquells missatges paternalistes i constitucionalistes que proclamaven que “en democràcia, totes les idees són defensables sense violència”. Doncs bé, l'Estatut retallat, la prohibició de la consulta i la nova llei de seguretat ciutadana han demostrat que no, que en realitat era “en (aquesta) democràcia totes les idees (menys qüestionar la unitat d'Espanya) són defensables sense violència”. Diverses entitats estan preparant una cadena humana a Euskal Herria pel 8 de juny plagiant la de la Diada. ETA, o el que queda d'ella, hi dóna suport. No la munta, s'hi afegeix. Faran servir la mà per agafar-ne una altra i no per empunyar la pistola. Però hi ha qui continua entossudit a convertir en etarra tot allò que fan els etarres: no és que ETA s'hagi pacificat sinó que la Via Catalana és violenta. Estic desitjant veure què passaria si un dia descobríssim que algun etarra s'ha fet subscriptor d'El Mundo.