Nadal i Comadira

Demà s'inaugura al Motel Empordà una curiosa i singular exposició de Narcís Comadira, poeta i pintor (i unes quantes coses més: també cuiner), comissariada per Jordi Falgàs, amb la col·laboració de la Fundació Fita de Girona i de la Llibreria 22. Dic singular i curiosa, perquè els quadres i dibuixos que la conformen van ser pensats, primer de tot, per a consum particular. Després, perquè responen a una mena de treball d'encàrrec, executat al llarg de trenta-vuit anys, des del 1975 fins ara, com a conseqüència d'un contracte cordial i sense passar pel notari. El professor Pep Nadal, historiador de la llengua i cuiner conspicu (tot i que discret), va començar a preparar uns menús de festes (de Nadal, per descomptat) que, amb els anys, es van convertir en una tradició i que vistos ara són un petit compendi del que hem considerat, en cada moment de la història, com a cuina exquisida o d'un nivell apropiat a les celebracions d'aquests dies que s'acosten. Aquesta aproximació que en podríem dir sociològica i gastronòmica és prou interessant per copsar els canvis de costums del país. Ara bé, el que compta és tant l'evolució pictòrica del mateix Comadira com la varietat de registres que l'artista és capaç d'aplicar a una idea tan estricta com la d'un dinar de Nadal cuinat pel seu amic amb destinació a d'altres comensals, també amics i amants d'una certa manera d'entendre l'art, el menjar i el beure, i aquelles altres coses que ens allunyen de l'indefectible destí que tard o d'hora tastarem.

El fet que l'exposició es faci a la catedral figuerenca de la gastronomia és un encert notable, perquè en aquest temple històric (fa poc guardonat com el segon millor restaurant d'hotel del món) s'ajunten l'elevada exactitud de la cuina professional amb la certesa intuïtiva del poble que cuina. Per acolorir la imatge d'aquesta parella que va instaurar Mercader i que ara continuen els Subirós, res millor que els menús diürns i pletòrics de Comadira.