Espanya, simposi d'histèria
“Mentre amenacen de silenciar-nos, els historiadors aporten i acumulen arguments per no haver de callar”
Hi ha una colla d'inefables conciutadans que, amb la seva visceralitat habitual, han manifestat que batejar un simposi d'història amb el títol Espanya contra Catalunya és una incitació a l'odi tan intolerable que caldria censurar el congrés i impedir-ne la celebració, en un acte d'incitació a la governança coercitiva que els retrata i defineix. Prenguem-hi paciència. Això és el que ens espera d'aquí al dia no pas del judici final sinó de la independència, que confiem que arribi una mica abans. És l'estratègia de l'espanyolisme: provocar, provocar i provocar. A veure si perdem els nervis, si ens puja la mosca al nas, si ens hi tornem, si fem el cop de puny a la taula que justifiqui llançar-nos la cavalleria per sobre.
Ni cas. Nosaltres, a la nostra, amb calma, amb perseverança, sense estirabots. I, si convé, i a fe que cal per no perdre la memòria, fent jornades com Espanya contra Catalunya, basades no pas en l'odi sinó en la literalitat contrastable i en l'aportació d'evidències. Mentre ells insulten, els historiadors exhumen proves reals; mentre ells desqualifiquen, els investigadors constaten fets; si ells menyspreen, aquí llistem dades irrefutables; quan amenacen de silenciar-nos, els experts cal que acumulin arguments per no callar.
És cert que els catalans hem superat l'etapa de reafirmar-nos mirant pel retrovisor. Ja no recorrem al vici de la lamentació victimista, a la queixa. Però que Catalunya miri cap al futur desacomplexadament no vol dir pas que un congrés d'historiadors no pugui tractar del passat. En això consisteix la seva feina. I en això es basa bona part del nostre fet diferencial: mentre fem jornades d'història, els espanyols les fan d'histèria. Ja em disculpareu el joc de paraules, però val més entomar-ho amb una certa hilaritat.
