Plagues urbanes

L'Ajuntament de Barcelona recomana als ciutadans que no donin menjar als coloms, atès que la seva proliferació està convertint la colònia d'aquests colúmbids en una plaga urbana. També, pel que llegeixo, les rates comencen a excedir-se en el nombre d'individus a la Ciutat Comtal, encara que la gent no tingui el costum, per ara, d'alimentar aitals rosegadors. A la plaça de Catalunya, i des de temps immemorial, és gairebé un acte litúrgic comprar una bosseta de veces per donar-les als característics, i nombrosíssims, coloms que l'ocupen. I les bossetes les venen en unes parades que hi ha al voltant de l'estrella dibuixada al centre de la plaça, parades que qui això signa ha vist funcionar tota la vida. De fet, els coloms no depenen d'allò que els tirem els humans per subsistir; als llocs on no és habitual portar-los veces o engrunes de pa, ells ja s'espavilen per no haver de passar gana. A la porta d'una església on s'ha celebrat un casament i els convidats han tirat arròs als nuvis, quan el seguici és fora l'entrada del temple s'omple de coloms que, en un tres i no res, la deixen completament neta. També es poden veure aquests ocells sota els arbres del carrer, picant sense parar: la grana, o el que sigui, que es desprèn de la capçada els serveix igualment per omplir el pap. O sigui, que no cal preocupar-se per la seva dieta, perquè mai no els faltaran recursos ni pinso. Dit d'una altra manera, encara que tothom es posés d'acord per no oferir-los ni una trista veça, els coloms no es moririen de gana. Deuen haver-hi altres mètodes per evitar-ne l'excés de població, probablement més eficaços que el suggerit per l'Ajuntament de Barcelona, i ben segur que els entesos en la matèria sabran com fer-ho. A Girona, on uns quants gavians estacionals van acabar, amb els anys, convertint-se en colònia permanent, es va dur a terme una campanya de control dels seus ous per evitar que proliferessin sense fi ni compte. Amb una problemàtica afegida: els gavians, a diferència dels coloms, no tenen depredadors.