Viure sense tu
País surreal
Doncs ara el món ja ho sap. Entre la campanya del Catalonia Calling, la data de la consulta i la pregunta per trams, el món ja deu saber que els catalans en preparen una de grossa, rifes a banda. Els compatriotes de la veritat que deia Francesc Pujols plantegem un repte que somourà la geografia espiritual i la política. I els estrangers ens miraran com si miressin la sang de la veritat, i quan donin la mà a un germà nostre, els semblarà que toquen la veritat amb les mans, i que com que n'hi haurà molts que es posaran a plorar d'alegria, els haurem d'eixugar els ulls amb el mocador, i tindrem la fonda i les despeses pagades arreu. Aquesta és la profecia pujoliana que ahir ressonava, en boca del coreògraf Pere Faura, i sobre projeccions dels Insectotròpics, al teatre Kursaal de Manresa, sala de cures de la cultura i les lletres catalanes, en la 63a edició de la Nit de Santa Llúcia d'Òmnium Cultural. Aquesta de Pujols i la d'altres surrealistes catalans com Dalí, Brossa, Calders, J.V. Foix, Santos o Joaquim Amat-Piniella. L'escriptor manresà, consagrat gràcies al relat KL Reich, basat en l'experiència viscuda als camps d'extermini nazis, i que haurien de llegir aquells que es posen el nazisme a la boca quan parlen de Catalunya.
Amat-Piniella també va conrear el surrealisme com recull el llibre Ombres al calidoscopi. L'obra dels surrealistes ha donat projecció internacional a la creació catalana, d'una manera molt particular, i ens ha connectat al món. Possiblement sense aquesta sacsejada surreal, sense aquest alliberament de la ment, sense imaginació, i l'inconscient, els polítics no haurien trobat una fórmula prou intel·ligent i atractiva per mirar de transcendir l'actual realitat tangible.
Una pregunta per trams, fascicles, fases com la lluna, que és el que volem. O això ens diuen, de tan inabastable, de tantes traves, de tanta paret amb què ha topat la idea del per un sí o per un no, un cop s'ha formulat la pregunta i s'ha fixat la data d'una consulta.
Però ja ho escrivia Amat-Piniella: hi ha ombres que només destaquen en la foscor.