Resposta

Sí i Sí. No crec equivocar-me si escric que una part important del poble de Catalunya fa molt temps que sap quina és la resposta, fins i tot sense saber quina seria la pregunta. Però també és veritat que la pròpia impaciència feia dubtar de la capacitat dels nostres polítics per consensuar la pregunta. Molts, i jo m'hi incloc, teníem una resposta sense pregunta i estàvem disposats a esperar les campanades de Cap d'Any sense perdre l'il·lusió del somni fet realitat.

Sí i Sí. La fotografia s'ho valia i la resposta s'ha enriquit amb l'ampli acord del catalanisme polític, al que només hi faltaria sumar el grup de desconcertats militants del PSC que encara resten en el PSOE de Catalunya. L'acord unitari té la virtut d'haver-se cuinat en un procés ràpid i silenciós on tots el grups han fet alguna renúncia i una vegada consensuat ha esdevingut una resolució comú. Beneïda pregunta que ens permet fer efectiva la nostra resposta.

Sí i Sí. Talment, els partits sobiranistes no han defraudat la voluntat, que sembla majoritària, del poble català i han optat per ser fidels a la pròpia trajectòria històrica i a l'exigència dels nous temps, marcant una de les dates més importants en la crònica del catalanisme. El 12 de desembre ha demostrat clarament que el bloc de l'acord, que va des dels democristians als neocomunistes, és capaç de fer alta política, mentre els unionistes es mostren tancats en la raó del no res. Ara, la resposta és molt més nítida.

Sí i Sí. Fins la tria del 9 de novembre és encertada i no sembla gens casual que coincideixi amb la jornada que commemorarà el vint-i-cinquè aniversari de la caiguda del Mur berlinès, amb tota la simbologia que el fet comporta. Ep! i tot està per fer i encara caldrà veure en quines condicions s'arriba a aquest full del calendari. Hi ha feina a fer i un joc a moltes bandes, però el procés va endavant i sembla imparable. Per demés, la societat civil sap el que vol i intueix que ara li toca estar al costat d'aquells polítics que la representen.