JA HO
TROBAREM
Vigilem, amb l'any nou
Els vigilants fan desfilar als jutjats les víctimes, no pas el botxins, capgirant així l'estat de dret i rebregant les llibertats civils
Els espies que no es veuen però resulta que hi són continuaran mirant-nos amb total impunitat pel forat del pany del nostre ordinador; la policia governamental ens encerclarà mentre assistim muts i capcots a la propera manifestació, amb l'amenaça de posar-nos el morrió i les manilles emparats amb la nova llei de seguretat; de reforç, tindran els vigilants privats, braç armat de les corporacions que cotitzen a l'íbex i que a partir d'ara podran immobilitzar-nos enmig del carrer cada vegada que l'humor se'ls regiri; una nova llei de vaga arribarà per mostrar-nos el camí del corral i el silenci dels anyells; els periodistes perdrem definitivament l'enutjós dret a preguntar als manaires i les rodes de premsa seran un record rovellat; els periscopis constitucionals continuaran enfocats cap a les nostres institucions, a punt per picar-nos la cresta i plomar-nos les ales si de veritat volem aixecar el vol de la causa catalana; i, si encara no estàvem prou vigilats, diu que aviat fins i tot volaran drones arran de les nostres finestres amb l'excusa de repartir, ràpids, silenciosos i eficients, encàrrecs a domicili.
La vigilància sol ser la coartada perfecta dels règims reaccionaris que desitgen prémer el ganyot a la sempre incòmoda dissidència. La resposta lògica a l'augment dels instruments repressors hauria de ser, és clar, la multiplicació de les protestes ciutadanes, però, desgraciadament, un dels trets principals de la nostra societat és que està tan conscienciada com desmobilitzada. Mai com ara havíem estat tan ben informats dels excessos i de les corrupcions comeses en les esferes del poder i mai com ara la reacció col·lectiva havia estat tan feble i apagada.
Mentrestant, els vigilants fan desfilar als jutjats les víctimes, no pas el botxins, i s'encarreguen de mantenir lluny de la balança de la Dama cega infantes defraudadores i banquers xucladors, capgirant d'aquesta manera l'estat de dret i rebregant les llibertats civils. Quin sentit té, si no, veure assegut a la banqueta dels acusats el veí d'Olot que va gosar enganxar un adhesiu reivindicatiu en una entitat bancària? Qui es pot creure que la coincidència de la detenció d'una dirigent de la PAH amb el desallotjament de Salt sigui una innocent casualitat? Quina confiança podem tenir en res si la balança està trucada i la Dama pica l'ullet als que de veritat haurien d'escalfar la banqueta?
