El pròxim pas

Ara que començava a ser moda dir que “això del procés” és “un rotllo”, que és com “la roda d'un hàmster”, en definitiva, que és un tema recurrent que no es resol, que es repeteix, que, en fi, cansa, i que “encara no tenim ni pregunta per a un referèndum que no es farà”, el president Mas presenta l'acord català per la pregunta i la data del referèndum. En aquest país som així. Qualsevol cosa ens cansa. I quan es planteja la independència del país n'hi ha que es pensen que es farà en quatre dies. I els més llepafils són els que, amb el que diuen, amb les seves queixes, amb el seu cansament anunciat, donen a entendre que va, sí, m'apunto a això del procés independentista però que sigui ràpid i que no em destorbi gaire que tinc hora al podòleg, eh! I resulta que també són els primers d'exigir responsabilitat històrica als nostres dirigents. Això és difícil, i és llarg, perquè tan important com el desenllaç és desfer el nus. Doncs au, els que estaven cansats ara ja tenen corda per aguantar una mica més. Perquè repetir tant que “això ja cansa” era una manera (una altra!) de fer el joc als que volen que el procés es dilueixi. Són els que ens coneixen bé. No ens moguem ni un pèl, que ja se'n cansaran, aquests catalans. El seu raonament és senzill però efectiu: la crisi econòmica anirà passant, el nostre immobilisme els desgastarà i la situació d'incertesa sobre el que pot passar els farà definitivament vulnerables i al final es rendiran. La idea que escampen és que la causa de la situació d'inestabilitat i incertesa és el procés independentista, no la destrucció de l'Estatut, la negativa rotunda al plantejament de pacte fiscal, la política regressiva i recentralitzadora respecte a l'autonomia o l'aigua que baixa des de fa tres-cents anys.

Doncs bé, ara ja no en faran prou amb això. Amb pregunta i data proposats per Catalunya, s'hauran de retratar. I retratar vol dir que hauran d'argumentar davant el món que els catalans no tenen dret a l'autodeterminació. Sí, el procés continua sent un afer intern de l'Estat espanyol, però ara s'han acabat els condicionals. Ara el govern espanyol ja no pot dir només que no es farà el referèndum, l'haurà d'impedir. I impedir una votació només es fa en les dictadures. Si fins ara ha estat dur, el que ve ho serà més. I caldria que Catalunya hi pogués fer front amb un govern, com la pregunta, també més inclusiu. Tant de bo sigui el pròxim pas.