La columna
Registre de depredadors
Tampoc deu ser tan difícil pensar en una llei que protegís la resta dels depredadors incorregibles
Quan buscàvem casa als Estats Units, una de les coses més interessants era l'exhaustiva informació que l'agent immobiliari ens donava sobre el barri on pensàvem anar a viure. Si era una zona tranquil·la, si tenia escoles a prop, els models de transport públic, el tipus de veïnatge, etc. I en un cas ens van mostrar una pàgina on quedava clar que no hi havia cap delinqüent sexual a molts kilòmetres al voltant. Quan li vàrem expressar la nostra estranyesa sobre com havia obtingut aquella informació, ens va explicar que eren dades públiques per facilitar la protecció dels ciutadans.
Ara, arran de l'alliberament arran de la derogació de l'anomenada doctrina Parot d'un grapat de violadors i assassins de menors, s'ha generat una lògica inquietud i indignació entre la ciutadania. Sobretot quan els especialistes asseguren que els expresidiaris, en molts casos, no varen voler sotmetre's a programes per corregir les seves parafílies i les possibilitats que reincideixin són molt altes. Per estalviar-se l'escàndol social que comportaria la repetició d'uns fets tan execrables, les autoritats no han trobat millor solució que destinar patrulles de policies a vigilar-los dia i nit. A banda del cost econòmic que comporta, la qüestió és fins quan es mantindrà, setmanes, mesos, anys... perquè no sembla pas que aquesta mena de delinqüents tinguin data de caducitat per a la seva perversió. Potser no seria sobrer aixecar la boina i mirar què es fa en altres llocs en casos semblants. I enmig de la diarrea legislativa, tampoc deu ser tan difícil pensar en una llei que sense conculcar els drets dels que ja han passat comptes amb la justícia, protegís la resta dels depredadors incorregibles. Un simple registre on els delinqüents sexuals tinguessin l'obligació de comunicar els seus moviments de residència, viatges o feina seria suficient per estalviar molts diners i agents de policia, però sobretot per mostrar als ciutadans que els parlamentaris toquen de peus a terra més enllà de les elitistes batusses de saló. Que, dit sigui de passada, bona falta els fa.
