Condemnats i garrotejats

Tots volem que el pes de la justícia sigui eficaç, imparcial i contundent i que, quan una persona ha comès un delicte, l'Estat ens protegeixi i faci que l'individu pagui per la falta comesa i s'estigui tot el temps que calgui privat de llibertat.

Aquesta exigència prudent, assenyada i imprescindible per tal que la convivència sigui endreçada és molt clara quan l'acusat del delicte en qüestió resulta ser-ne l'autor, però la responsabilitat d'uns i altres no és recíproca quan el presumpte culpable, que pot haver estat engarjolat i estigmatitzat, és declarat innocent.

Es pot arribar a donar el cas que algú passi preventivament empresonat fins a quatre anys abans que se celebri el judici. Poca broma, senyors, poca broma. I pot passar que, quan s'acaba el procés i el tribunal decideix que no hi ha suficients proves que puguin condemnar l'individu i se'l declara innocent, se'l deixa en llibertat sense cap explicació ni cap indemnització de l'administració de justícia. Ja em perdonaran, però, Déu n'hi do! Si resulta que hem de ser curosos amb la llei i no hem de perdonar ni un dia a aquells que han delinquit, no hauria de ser igual d'exigible i una mica més “just” que l'Estat compensés d'alguna manera aquells que s'ha privat de llibertat injustament? S'hauria de compensar (com a mínim amb diners, ja que l'honorabilitat ni es compra ni es ven) aquells que arbitràriament han estat acusats d'un delicte que finalment no s'ha pogut provar.

És ben veritat que tot i que amb els anys vas aprenent que no hi ha veritats absolutes i que sempre cal revisar i matisar allò que et passa i com et passa, tens molt clar que, per tal que la dignitat de la persona no s'arrossegui més del compte, hi ha qüestions indiscutibles i lliçons de principis que sempre caldria donar. Per això mateix els autèntics advocats que defensen i viuen la seva professió amb coherència proclamen sense fissures el principi jurídic de tradició democràtica ancestral que diu que “més val deu culpables lliures que un sol innocent a la presó”.