La pugna

A Ucraïna, l'europeisme continua al carrer, però Putin ha alleujat el problema del govern amb un taló ben generós i rebaixes en la factura energètica. Els països autoritaris són difícils d'igualar en la qüestió dels diners. Als països del Carib els xinesos també estan entrant a cop de taló davant dels nassos dels nord-americans. Els dirigents demòcrates han de servir les necessitats dels electors i hi ha luxes que no es poden permetre en política exterior. A més, els temps estan canviant. Si un pensa en les barbaritats que els alemanys i els russos havien fet a Ucraïna encara no fa un segle, sembla clar que Espanya difícilment podrà recórrer a la força bruta per impedir el referèndum o la independència. Si no fos perquè Madrid està arruïnat i el PP és un niu de corrupció, posaria la mà al foc que, malgrat les amenaces de l'Estat, la pugna no anirà més enllà de la guerra comercial i psicològica. Si l'Estat inhabilités Mas, després hauria d'inhabilitar Junqueras i seria difícil suspendre l'autonomia sense mobilitzar l'exèrcit. En tot cas, les llibertats de Catalunya estan en mans de la capacitat que tinguin els partidaris de la independència de mantenir la gràcia i la fermesa, més enllà de l'escenari que es presenti. Els revolucionaris nord-americans feia mesos que estaven en guerra contra els britànics i la majoria de representants de les colònies encara eren contraris a trencar del tot els lligams amb Londres. En tot procés d'independència hi ha un garbuix de petits interessos personals que van quedant llimats pels esdeveniments. Per això calia que la pregunta posés una frontera clara entre la democràcia catalana i l'espanyola. Només cal veure la Sánchez-Camacho quan parla de la suspensió de l'autonomia. Sembla que es vegi presidenta “por decreto”.