Episcopal

Des del cristianisme militant, és una autèntica penitència escoltar la veu de la Conferència Episcopal Espanyola, un organisme a mida del cardenal Rouco Varela, malgrat que a l'arquebisbe de Madrid només li quedin tres telenotícies. Per això, encara sembla més improcedent que, en temps de canvis, el nou secretari de la CEE insisteixi a denunciar la deriva independentista catalana, tractant-la de “moralment inacceptable” quan “pretén unilateralment alterar l'ordenament jurídic en funció d'una determinada voluntat de poder local”. El portaveu del bisbat espanyol insisteix en la doctrina unionista com a “única forma de fructífera convivència” i que “cap dels pobles i regions que formen part de l'Estat podria entendre's tal com és avui si no hagués format part de la llarga història de la unitat cultural i política d'aquesta antiga nació que és Espanya”, com sempre ha expressat la CEE, de la qual, no es pot oblidar, també formen part els bisbes catalans.

Novament es constata la nul·la sensibilitat dels bisbes de les Espanyes en referència al tema català –també en altres qüestions, però ara no toca–, quan fins i tot la Cope i TV13 formen part del nucli més bel·ligerant, malgrat les moltes protestes que han fet sentir els bisbes catalans, conscients que ràdio i televisió són sustentats, econòmicament i doctrinalment, pel col·legi episcopal espanyol. Des d'una lectura estrictament eclesial, al reformista papa Francesc se li gira feina.

Per sort, aquesta vegada no han passat 24 hores sense que la comunitat benedictina de Montserrat hagi contestat contundentment, aprofitant la missa conventual: “Ens dol que el camí que segueix el nostre poble sigui considerat per alguns cristians imprudent i moralment inacceptable”, quan “la personalitat i els trets nacionals propis de Catalunya donen dret a reivindicar tot el que això comporta”, després de saludar amb joia que “l'any vinent siguem consultats sobre la nostra identitat com a poble”. Talment, Montserrat segueix sent el nostre referent.