5.000 morts

Catalunya va ser un objectiu tristament privilegiat de l'aviació feixista, sobretot a partir de la primavera del 1937 amb l'arribada dels bombarders italians a Mallorca. El balanç: 5.000 morts per les bombes. La llista de bombardeigs és llarga, molt llarga, però destaquen per la seva crueltat i pel nombre de víctimes el de Lleida del 2 de novembre del 1937 sobre un edifici escolar i un mercat, amb més de 200 morts; el bombardeig de Granollers (31 de maig del 1938), que va causar la mort de 224 persones, la majoria dones, i els bombardeigs dels dies 16, 17 i 18 de març del 1938 sobre Barcelona, amb un miler de morts. I Figueres va ser castigada sobretot els últims dies de la guerra, durant l'èxode de la població cap a França.

Tots els bombardeigs en fitxes

L'Aviació Legionària italiana, amb base a Mallorca, va ser el braç executor de la majoria dels bombardeigs a Catalunya, i a l'arxiu militar de l'Aeronàutica de Roma es conserva un extens testimoni, en milers de fitxes i fotografies, de tots els atacs. Els moderns avions italians anaven equipats amb càmeres fotogràfiques que van captar cadascuna de les bombes que es van deixar caure sobre les ciutats catalanes. A la imatge, el document de l'atac sobre Barcelona del 17 de març del 1938 a les dues de la tarda, i que va impactar sobre un camió de trilita. L'atac el van dur a terme cinc avions Savoia S-79. “S'ha colpejat de ple el centre de la ciutat”, acaba l'informe. I una fotografia en deixa constància.

Els alemanys de la Còndor a la Sènia

A final de setembre del 1937, el govern de la República acabava la construcció d'un aeròdrom a la Sènia i hi arribaven les primeres tripulacions formades per pilots russos i espanyols. A l'abril, després de l'avanç dels nacionals, es va evacuar el camp i començava una nova etapa per a l'aeròdrom, convertit fins al final de la guerra en base d'operacions de la legió Còndor alemanya.