Opinió

La columna

Nadal

Amb Nadal comença una història tan bella i tan divina i alhora tan humana que ha de ser veritat

Crec en Déu. Hi crec talment hi creien Aristòtil i el Panxa de Llauna. Que no els entrava a la tulipa que tot això de l'univers hagués començat per un misto que s'encenia sol. I no em parleu de la mecànica quàntica perquè té un bon humor al nivell del Patufet dels meus temps.

Déu existeix i ha de ser infinitament bon jan, va fer el món vessant creativitat i, com he dit tantes vegades, complaent-s'hi com qui fa un pessebre. Rebatua redell. El pessebre, com que no hi guipo prou bé, m'ha sortit tot escabellat.

Tornant a Déu, si l'agafes per la banda de la bondat, va fer l'home, el va fer lliure, l'home li va fer el bèstia i, com tota bona persona, no tenia més remei que fer-se Home. Posat a fer-ho bé, hi va abocar fins al curull. Una Mare Verge, un pare protector com no n'hi ha hagut cap altre, una cova de cara al desert, uns àngels cantant sense fer gaire soroll per no desvetllar el Nadó i trencar el bon son dels dormilegues que no ho podrien entendre. Nadal, però, té un altre caient, per a mi, que tinc els meus a reveure. No serà solament enyorança sinó, encara que els senti tot l'any a la vora, per Nadal se m'asseuen a taula amb els morts de l'Emília. Com mai, per Nadal sents la inexplicable companyia dels morts i sents que t'estan dient “a reveure”.

Us he volgut fer entenedores les línies mestres de la meva fe. Ultrapassen allò que en podríem dir la racionalitat tot i que siguin racionals perquè és impossible de creure en Déu si no veus que Ell és una bona persona als infinits de com ho era el Quim Gomis. Hi ha una cosa que va més enllà de l'endiastrada racionalitat, és la poètica. Amb Nadal comença una història tan bella i tan divina i alhora tan humana que ha de ser veritat. Em sap greu perquè en altres aires que no tenen la poètica i la mesura humana del nostre Mediterrani, allò que és un Nen n'han fet un ninot estrafet, panxut i lleig. Ep. Nosaltres tampoc no ens estem de res. Vet ací mestre caganer, on, amb gresca o sense, tots tenim alguna cosa d'aquell home arrupit.

Déu hi faci més que nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.