Sense eufòria

Les dades de vendes de la campanya de Nadal han estat positives en la majoria dels sectors comercials. Alimentació, entreteniment, electrodomèstics... L'augment de l'activitat comercial durant l'últim trimestre de 2013 és una bona notícia, just en un moment en què estem especialment necessitats d'alegries. Les dades a Catalunya van a un ritme similar al de la resta d'economies de la zona euro: França i Portugal, per posar dos exemples diferents però significatius, han vist incrementar les vendes en un 2% i un 3%, respectivament. A casa nostra –a falta de les dades definitives de desembre– és molt probable que sobrepassem aquest increment. Especialment perquè el 2013 –a diferència de l'any anterior– no hi ha hagut una retallada per sorpresa de la paga extra de Nadal per als treballadors públics, cosa que fa dotze mesos va provocar una davallada històrica en la campanya de Nadal. Si, a més, ens fixem en la recuperació de les finances públiques a Irlanda i Portugal (que ja estan en la fase de sortida del seu programa de rescat), entendrem per què dimarts la borsa espanyola va viure la millor jornada en dos anys i mig. Un optimisme regna en l'ambient. Tant en l'entorn del govern espanyol, com en molts botiguers que han vist que en les últimes setmanes han salvat un 2013 que ha estat –gairebé per a tothom– millor que el 2012.

És humà i comprensible aquest alleugeriment de la tensió acumulada en els últims anys, i dóna una bona notícia per als comerciants que estan aconseguint sobreviure a la crisi. Efectivament, hi ha vida després d'aquesta sotragada. Abaixar la persiana no és necessàriament l'única sortida. Això ho hem après aquest 2013. Malgrat tot, hauríem d'evitar una lectura equivocada d'aquestes dades. La millora és circumstancial. Difícilment indicarà un retorn als nivells de consum previs a la crisi. Ja hi ha hagut un reajustament del consum interior espanyol (i el català) i el nivell de despesa no augmentarà. Ja serà prou si no disminueix, sobretot si tenim en compte que la dada més significativa del tipus del moment econòmic que vivim és que l'atur es manté al voltant del 25% a l'Estat espanyol, i en una mitjana del 12% a tota la zona euro. Amb un increment de mig milió d'aturats europeus durant l'últim mes. Amb aquesta feblesa estructural i els ajustos salarials als treballadors (dels sectors públic i privat) seria molt perillós que algú entengués que obrir nous comerços és la solució. Molts treballadors aturats poden veure's temptats a invertir la seva indemnització o els estalvis en una botiga. A més, el discurs oficial que afavoreix l'emprenedoria pot portar a equívocs. Algú pot arribar a pensar –erròniament– que podem salvar el país a còpia de reforçar la xarxa de botigues i petits negocis dirigits als compradors catalans. Error! Ja hem tingut prou anys de crisi perquè tothom pugui aprendre dels errors de tants botiguers que s'han llançat a iniciatives comercials que han acabat amb desil·lusions o bancarrotes familiars. Alerta! No només cal fer un estudi de viabilitat abans d'obrir una botiga mirant les possibilitats locals del nou producte que es vol posar a la venda. També cal estar atents als moviments econòmics globals. I aquests últims indiquen que l'única solució que tenim a l'abast és l'exportació. Produir per vendre... a fora! O per al turisme que, de fet, és també una forma d'exportació. Per vendre cal saber primer qui té diners per gastar, i ara mateix els diners són fora de Catalunya. I d'Europa. Això ens obliga a ser més competitius: no serem els primers a buscar clients entre els magnats russos, els xeics àrabs o els constructors xinesos. Els alemanys ja els venen cotxes des de fa temps. Quan trobem què podem vendre'ls nosaltres, a gran escala i a preus competitius, llavors sí que haurem trobat el camí de sortida a la crisi.