Panamà: oferta temerària i “reformat”
La campanya del govern central i dels centres d'influència dels grans partits d'àmbit estatal es veia venir, especialment d'ençà que alguns infiltrats als rengles de la majoria catalanista van començar a prodigar-se com a opinadors favorables a l'unionisme radical. La disciplinada difusió de consignes de vacunació ha impedit segurament que, prietas las filas, els corifeus s'hagin adonat que la reivindicació d'autogovern comporti uns elements nous i suplementaris. La reacció dels ciutadans que no volen pertànyer a un estat que s'ha convertit en una absoluta cleptocràcia. És exactament el que s'està produint a Turquia, on el ministre de Finances ha advertit de les implicacions negatives de la corrupció total de la classe política d'Ankara per a l'economia del país i per a la lira, moneda que ha provocat la compra de bilions en divises estrangeres. La gent ja no creu en la moneda ni en el sistema judicial que, com el d'aquí, garanteix la impunitat dels poderosos. L'Eurostat dirà que Espanya ha superat la tragèdia grega de l'atur dels joves i que ha passat a ser la pitjor de tota la UE (em sembla que serà el 57%).
Convindria, doncs, analitzar qui fa el ridícul. No seran potser els de la Marca España, que no saben ni encaixar el fracàs de la candidatura olímpica de Madrid? O els del submarí inservible que l'Armada va construir a Cartagena i no funciona? O el final de la companyia Iberia de bandera? O el fracàs de la macroinversió de 6.500 milions d'euros de Barajas i de les 5 autopistes gratuïtes i metro fins a l'aeroport. O els aeroports fantasmes de Castelló o el quixotesc de Ciudad Real? En tot cas, no és el casino d'Eurovegas que se'n va després de fer canviar les lleis a Esperanza Aguirre. A part de tants i tants errors de càlcul, pèssima gestió i deliris de grandesa, en el moment present el ridícul més devastador de qualsevol reputació és el que s'ha produït a l'obra d'ampliació del Canal de Panamà, adjudicada a un grup liderat per Sacyr i que era l'obra pública més gran de la història. Aquí, ja se sap, la cosa funciona a base d'oferta temerària (més barata que ningú), adjudicada pels “amics” del govern i, sobretot, “reformat”, és a dir, amb puja del preu durant la construcció. El que passa és que el canal havia estat nord-americà i ara el vicepresident dels EUA s'ha presentat a veure si paren les obres i ho ha fet junt amb el president de la més famosa enginyeria (la Bechtel) que junt amb altres empreses espanyoles va perdre el concurs. Sembla que Zapatero va donar suport a la candidatura de l'imputat Luis del Rivero amb una promesa de tolerància pel concepte del paradís fiscal del Panamà. Però ara s'han acabat els diners i l'obra no pot continuar. El van començar els francesos amb Ferdinand de Lesseps (pare de Suez i cònsol a Barcelona), però van fer fallida. Llavors els EUA van ocupar-se del tema, van crear una zona de Colón a Balboa i un país al voltant. L'obra es va acabar el 1914 i la va inaugurar el president Belisario Porras. Llàstima de centenari, però ara ja no hi ha temps per culminar l'obra i encara s'ha de veure si la ministra Pastor ens farà pagar algun aval als contribuents. Entre altres raons, perquè el conseller delegat de Sacyr, José Manuel Loureda, està expedientat per haver-se venut les accions tres dies abans que es fes públic el conflicte de l'empresa. El pintoresc Luis del Rivero, aquell que amb Juan Abelló en un cop de mà va intentar quedar-se al BBVA, ja no serà per tant el president de Sacyr que faci cap inauguració. “Sic transit gloria mundi” i ja veuen qui és que fa el ridícul a escala global i còsmica. Ja ho diuen allò que “cadascú que carregui el mort”, oi? Doncs això.
