Sentiment i elegància

El 2014 de l'esperança col·lectiva comença bé. L'acte inaugural del Tricentenari que la Generalitat va organitzar dissabte passat a la Seu Vella de Lleida va fer confluir els elements precisos: rigor, contenció, sentiment, reivindicació i elegància. Els uns celebren pàtries amb desfilades militars i amenaces als rebels i els altres els homenatgen amb una conjunció ben lligada de literatura, història, música i discurs polític. Amb una lliçó de democràcia. Impecables, també, les intervencions del president de la Generalitat i de l'alcalde de Lleida. La història de la Seu Vella i de la ciutat medieval són un calvari, que sovint passa desapercebut sota el protagonisme excessiu de la destrucció del barri de la Ribera i l'aixecament de la Ciutadella a Barcelona. La seu va ser condemnada a caserna militar... fins al 1948! Una gran part de la ciutat va ser sistemàticament assolada per permetre la construcció de noves murades i mantenir la distància de seguretat castrense obligada. En l'espectacle tothom va brillar, però encara ho van fer més Albert Garcia Demestres, Arnau Tordera –cantant d'Obeses– i l'orquestra barroca Vespres d'Arnadí, Maria Hinojosa, Sílvia Pérez Cruz i Toti Soler. Uf! Van aconseguir moments de lliurament devot. L'única pena, l'únic problema: una seixantena de persones s'hi van aplegar després d'haver entès que l'accés era lliure. Amb els controls necessaris, haurien d'haver pogut entrar. Es van quedar a la porta amb una sensació de frustració injusta i innecessària.