Sobiranisme a Chicago
del nou estat
La setmana passada a Chicago, a part de fer-hi un fred esgarrifós, també hi va haver la primera sessió sobre l'independentisme català al congrés de la Modern Language Association. En aquest congrés anual, els departaments de llengua i literatura dels Estats Units i el Canadà busquen candidats per omplir les seves places vacants, els editors promocionen els seus llibres, els professors presenten les seves investigacions i, en general, tothom que hi va està nerviós i procura semblar més del que és, de manera que probablement és el congrés on es beu més i es folla menys.
Tres professors hi vam organitzar amb molt d'èxit una sessió sobre l'independentisme. Elena Delgado, de la Universitat d'Illinois i gran especialista en les fantasies ideològiques del nacionalisme espanyol, va parlar de la força democràtica de l'independentisme en relació amb el consens repressiu del patriotisme constitucional. Javier Krauel, de la Universitat de Colorado, va parlar de les diverses posicions que hi havia a la manifestació de la Diada del 2012 i de la manera com totes van quedar integrades per l'emoció de poder transformar el futur. I jo vaig parlar de l'evolució de l'independentisme des de moviment marginal a moviment hegemònic i de la singularitat política d'aquesta evolució.
Al públic hi havia alguns dels professors més influents dels estudis ibèrics als EUA. I aquí rau el més important: no és que ningú en aquella sessió fos necessàriament independentista (a part de jo, és clar, que amb el meu anglès de la Garrotxa ja m'identifiquen directament amb Esquerra Republicana), però sí que es va fer evident que, a partir d'ara, la construcció del nou estat català serà un tema comú en les converses i les investigacions del iberistes nord-americans. Per això va fer il·lusió veure com el nostre moviment ja s'ha inserit en un altre espai. Perquè la tasca que ara anem fent entre tots és obrir portes i introduir-nos en nous espais per preparar i legitimar l'esdeveniment del nou estat, i en això tant compten els viatges del president Mas com el diàleg amb el veí d'escala que encara no ho veu clar.
Però l'altre aspecte important és que aquesta sessió no només va inserir un tema nou en una disciplina acadèmica, sinó que, de fet, aquest tema també contribuirà a transformar la mateixa disciplina. Fins ara, els temes habituals sobre el nostre país dins els estudis ibèrics moderns eren Barcelona, la construcció de la nació, la Rodoreda, la Riera, el xarnego, l'immigrant africà, i el trio Montalbán, Mendoza i Marsé. Aquests temes han produït moltes anàlisis interessants, però totes es mantenien dins del model dels estudis de la literatura i la cultura. El sobiranisme, en canvi, és una mescla de desig polític, d'interessos econòmics, de moviment social i de defensa cultural, i per tant el seu estudi només es podrà fer des d'un marc interdisciplinari que inclogui les ciències polítiques, la història, l'economia, les humanitats, etc. De fet, un model d'això ja el trobem en l'organització del tricentenari del 1714, que ha creat un híbrid ben estimulant entre l'estudi acadèmic, la projecció mediàtica, la implicació civil i l'acció política. Aquesta és la grandesa del nostre procés, que transformant Catalunya també acabem transformant altres àmbits i creem noves formes d'articulació globals. A vegades costa de veure la magnitud del nostre esforç des del dia a dia a Catalunya, però us asseguro que al Chicago glacial de la setmana passada la gent estava molt impressionada.