Formes pèssimes, fons molt profund
Quan una societat mercantil és investigada judicialment per l'evidència d'irregularitats en la seva activitat –i aquest és el cas de Noos i d'Aizoon– sembla que ha de ser pertinent que el jutge instructor requereixi els socis perquè expliquin què hi feien. Com que aquest supòsit és exactament el de Cristina de Borbó, que el jutge José Castro la imputi i la citi a declarar és un procediment perfectament normal, que en el cas dels imputats sempre s'ha dit que els afavoreix perquè puguin defensar-se. Per tant, no és creïble la tesi que el jutge no té prou fonaments per citar-la a declarar. Que segueixi o no un fil equivocat, no afecta per a res l'oportunitat de la declaració en el marc d'un estat de dret.
Dit això, sembla poc creïble que un membre de la judicatura vulgui arriscar el seu crèdit i el seu futur professional cridant a declarar un membre de la família reial espanyola sense assegurar-se que totes les passes estan jurídicament ben fonamentades. Aquí tothom sap què els passa als jutges que fiquen el nas en els interessos del poder i no tenen la precaució d'afermar bé les passes ni de protegir-se les espatlles. Tot això i que la fiscalia assetgi i desqualifiqui el jutge instructor, en comptes de procurar que s'aclareixin les possibles comissions de delicte, fa pensar que José Castro està tocant os.
El fiscal anticorrupció de les Balears, Pedro Horrach, deu fer el que li toca, que deu ser obeir el fiscal general. Però són la seva actuació extemporània i les desqualificacions al jutge Castro el que inquieta els ciutadans, i no que aquest insisteixi a prendre declaració a la infanta. Som davant d'una instrucció judicial poc diferent de qualsevol de les altres que s'han fet per corrupció i/o malversació de fons públics. Només canvien els protagonistes. I els protagonistes són membres d'una família reial que a cada passa que fan posen en evidència que pertanyen a una casta anacrònica, que gaudeixen d'uns privilegis insultants i que compleixen una funció absolutament supèrflua i excessivament costosa per a l'interès públic.
