La unitat del socialisme i la voluntat democràtica

Hem d'admetre que el PSC suporta la tibantor a l'entorn del debat de la consulta com no ho ha de fer cap altre partit a Catalunya potser perquè no hem sabut defensar amb prou unitat que estem a favor que els catalans decidim si volem o no la independència. Estem a favor del dret a decidir i sabem que el procés exigeix la participació del conjunt de forces polítiques catalanes. I, a la vegada, som contraris al tactisme estèril de CiU i d'ERC, que es basa en gestos simbòlics contra l'Estat. Ho som perquè pensem que els catalans i catalanes tenen dret a votar i a pronunciar-se, però entenem que, per encaminar-nos cap al model de país que volem, serà més efectiu i millor per a Catalunya buscar acords en lloc de confrontacions.

No compartim la proposta unilateral d'Artur Mas de sol·licitar al Congrés la transferència per a la convocatòria de referèndums, en aplicació de l'article 150.2 de la Constitució. El Partit Popular no votarà a favor de la consulta, ni acceptarà un referèndum per modificar els articles 1.2 i 2 sobre la sobirania nacional. Això no afavoreix la consulta. Ben al contrari, la dificulta. És una maniobra per forçar una negativa de Madrid.

L'Estat i la Generalitat al final hauran d'obrir vies de diàleg i arribar a acords perquè una majoria de ciutadans ha demanat votar i això exigeix altura estratègica i amplitud de mirada, per garantir que tothom es pugui pronunciar amb llibertat i que el resultat sigui legítim i vinculant. En aquesta situació, el diàleg és el més desitjable, útil i fructífer perquè, sense acord, no hi haurà consulta.

Els socialistes catalans hem fet tot el possible per la unitat del país a favor de pronunciar-nos de manera democràtica, però CiU i ERC ens n'han fet fora. Quan vàrem acordar el document Rigol pel dret a decidir, va ser substituït a corre-cuita per una resolució parlamentària que ens deixava fora del consens.

Quan hem donat suport a la comissió parlamentària d'estudi pel dret a decidir, no s'hi ha debatut ni la data ni la pregunta encadenada.

Quan hem volgut aportar els nostres criteris i matisos al procés, han convocat una proposta unilateral tramitada en lectura única sobre l'article 150.2 amb nul·la voluntat negociadora. O quan hem exigit la convocatòria d'una comissió bilateral Generalitat-Estat, no hem obtingut suport ni de CiU ni d'ERC. El full de ruta és clar, ni voluntat de diàleg amb l'Estat, ni voluntat d'unitat a Catalunya.

Actuant així queda clar que del socialisme només s'espera un acte d'acatament a tot el que decideixi el nacionalisme. Quan ens hi neguem i som acusats injustament de mal catalans, és difícil mantenir-nos ferms en les nostres opinions a favor del diàleg i de la democràcia, però no ens és nou i ja fa temps, quan Pasqual Maragall dirigia les nostres files, que es va escriure la injúria a molts carrers catalans que CiU i ERC són Catalunya. No ho admetem. En aquests moments greus i intensos, treballar com a companys i companyes socialistes junts té un valor altíssim i la responsabilitat de tots i cadascun de nosaltres amb el projecte comú compartit ha de ser més forta que mai. Ja sigui amb Estat a Madrid o a Barcelona, reconeguem que tots som favorables al dret a decidir, que ens oposem a l'acusació injusta de ser mal catalans i que en tots els futurs possibles continuarem essent allò essencial: socialistes.

[PD Tal com coneixeu, ara necessitem tot el suport possible en la defensa dels nostres ideals socialistes i valors compartits. Per tot això, us demano i podeu fer confiança a aquest article si ho cregueu oportú manifestant-ho en aquest correu electrònic: [email protected]]