Avui, fesolada

Festa grossa avui a Santa Pau. Entre altres excelsituds històriques i monumentals, parlar d'aquest poble és parlar de fesols, dels famosos fesols de Santa Pau, ni mongetes, ni seques, ni altres denominacions: a Santa Pau, i a la Garrotxa en general, en diem fesols, tout court.

Si no era la primera Fira del Fesol devia ser la segona, però a l'any 1991 vaig ser-hi i en tinc un gran record. Vam enllestir un suculent àpat de fesols, a taula érem una colla d'amics: l'enyorat Jordi Pujiula, Domènech Moli, l'altra gran enyorat Ramon Sala, Pere Tàpies i algunes respectives senyores. La festa de la Fesolada ha anat creixent i creixent, ara és multitudinària i coneguda arreu del país, perquè la gent de Santa Pau treballen molt i ho fan molt bé. El fesol, símbol indiscutible del poble, es va acabar de consagrar com a insígnia amb la creació, el 1993, del Fesol d'Or, atorgat a aquelles persones que s'han distingit per haver treballat amb dedicació especial i destacada en aquest llegum amb nom i cognoms.

Quan era petit, recordo que durant uns anys, pels volts de Nadal, anàvem a Santa Pau a representar els Pastorets, quan ja havíem acabat tres o quatre funcions al poble. En aquells anys de gana i estretors, anar a Santa Pau a fer L'Estel de Natzaret volia dir, sobretot, anar a fer un bon àpat de fesols i botifarra, que era la paga per l'obra teatral. Durant el viatge d'anada, a l'autocar no es parlava d'altra cosa i tant Satanàs com Sant Miquel, la Mare de Déu, follets, àngels i pastors, ensalivàvem amb gran delícia prèvia el sopar de fesols fregits amb cansalada i botifarra vermella. He de dir que els millors que he menjat, des de sempre, han estat ara fa pocs mesos a la festa de La Cot, per Sant Miquel. Uns fesols sortint de l'olla, amb un raig d'oli d'oliva i una cullerada d'allioli, rotundament excel·lents –i tan senzills. Els millors, pel meu gust, és clar, ja se sap que sobre gustos no hi ha res escrit i seria perfectament inútil. Els gustos són com els sentiments, inalterables, tossuts i persistents. I ara ja em perdonaran, però no me'n puc estar, de dir-ho: al govern de Madrid ignoren els nostres sentiments o en fan befa. La seva actitud de menyspreu ens informa de dues possibilitats: o bé de la seva baixesa moral, o de la seva ignorància supina del que passa en el país contra el qual governen. Que vinguin a Santa Pau, amb un bon plat de fesols els passaria l'acrimònia i alguns rampells.