Contenidors a les Àligues

L'edifici de la Universitat de Girona, que avui es seu del rectorat, és on hi ha la façana civil més important de la ciutat. Situada a la plaça de Sant Domenec, es va col·locar la primera pedra l'any 1561 i es va inaugurar l'any 1572, amb una portalada de pedra picada amb una lapida amb les àligues dels Àustria i l'escut de la ciutat sostingut per dos àngels. La inscripció en llatí deixa constància que “els gironins fundaren eixes santes escoles tan grans com fou possible”. La Universitat de Girona va ser suprimida per ordre de Felip V, en aplicació del decret de Nova Planta. L'immoble va ser rehabilitat pels arquitectes Josep Fuses i Joan M. Viader l'any 1993. Segurament, només és la façana tot el que es conserva d'aquell edifici renaixentista.

En qualsevol altra ciutat del món, una façana com aquesta mereixeria una atenció especial i, sobretot, un entom enormement elegant que servís per posar en relleu una construcció tan antiga i tan carregada d'història. Es tractaria d'aconseguir la màxima diafanitat, perquè les mirades dels qui accedissin a la plaça convergissin en la façana, com a element únic i important de l'entorn.

Aquestes consideracions són les que propiciaren, després de no pocs maldecaps, que s'eliminés la llotja gòtica que s'havia reconstruït al davant, als anys setanta del segle passat. Alguna autoritat havia tingut la idea de col·locar-hi uns arcs procedents del pati d'un convent, considerant que servirien per donar major caràcter a la plaça. La protesta ciutadana, àmplia i procedent d'àmbits diversos, va aconseguir que fos enderrocada –peça a peça– i retirada del lloc, que va tomar a recuperar el seu aspecte diàfan i assolellat. És l'única vegada que els poders públics van fer cas del poble!

Però ara s'hi han col·locat, davant per davant de la façana, una sèrie de contenidors de residus. En cap altra ciutat històrica s'hauria perpetrat un atemptat com aquest!

Disposant d'espai gran i divers, que inclou al darrere fins i tot els aparcaments dels professors, han escollit precisament aquell punt central! Els contenidors es troben soterrats i emergeixen només per les boques, però hi ha una amplia experiència que la gent hi col·loca el que vol i adorna l'entom amb allò que no hi cap, que li fa mandra de tirar dintre... Ja en aquest dies hem presenciat tot un floreig de residus envoltant-los, tot i que l'Ajuntament diu que perseguirà aquestes actituds incíviques.

Hom queda meravellat quan gaudeix de la sort d'accedir a les places de Florència, de Venècia, de Milà i de tants llocs històrics pel relleu que han sabut imprimir als edificis artístics, eliminant els elements que poguessin pertorbar una visió serena del conjunt. Sembla que ja n'hauríem d'haver après!