Pedagogia

Llegint els diaris de Madrid, fins i tot els més intel·lectuals, ja veus que l'únic pla que se li podria acudir a Rajoy per evitar la independència és anar amb tot el pes de la Constitució cap al xoc de trens, amb tancs i tot, si es dóna l'ocasió i hi ha diners per a gasolina. Per això és una bona idea que el govern català vagi a fer pedagogia a les Espanyes. En temps de Pujol la pedagogia era inútil. Però ara ja no es tracta d'anar a fer-se perdonar, sinó de jugar la batalla de l'opinió allà on pot ser decisiva. Per evitar la independència, els líders del PP semblen capaços de qualsevol cosa. Per sort, ara amb la democràcia la gent vota. Qualsevol mesura que el govern de Madrid prengui contra Catalunya haurà de ser ratificada per l'electorat, en les eleccions que vinguin. No hem de fer-nos il·lusions, però sí que hem de tenir en compte que, en aquesta pugna, tots els que xumen de la mamella de l'Estat no tenen res a guanyar i molt a perdre. Els espanyols –i catalans– que es juguen el seu estatus defensaran la unitat d'Espanya amb dents i ungles. Ara encara hi ha certa prudència però, segons com vagin les coses, veurem opinadors justificant qualsevol bestiesa per poder pagar el cangur de la nena. Es tracta, doncs, de punxar el globus. Mentre els sectors polititzats es dretanitzen, l'espanyol mitjà potser està més per solucions pràctiques que per seguir grans discursos patriòtics. Per això convé que el diàleg que Mas no trobarà en Rajoy el busqui en altres sectors de la societat espanyola. Si els polítics de Madrid no haguessin de fer de policia, es podrien dedicar a tasques més constructives. La independència també és un regeneracionisme. I en tot cas, algú ha d'explicar als espanyols que l'enfrontament només convé a una minoria i que tot el mal que l'Estat faci a la llibertat dels catalans l'acabaran pagant per via indirecta, com ha passat sempre en la història.